Sortíem de la Panadella el Tomàs Irigary Lopez i l’Antonio Mora Vergés, i agafàvem un camí que va vorejant per la dreta la A.2, volíem recollir imatges dels petits llocs aturonats, que hom veu quan circula per l’autovia. Com molts llocs ‘vistos’ no és – dissortadament- sinònim de visitats.
Alguna dada bàsica d’aquest antic lloc :
Entre els Hostals i Montlleó, en un tossalet, es troba el poble de Briançó. Fins fa pocs anys resultava tancat per les mateixes cases, que formaven un cercle al voltant d'una placeta, on s'entrava per un portal.
Les cases no tenien obertures a la façana del mur fins a una altura considerable. A Can Carulla hi havia una torre quadrada, que encara es conserva escapçada.
La capella de Sant Salvador és un edifici de construcció recent, de la primitiva església ens expliquen que en resten indicis en els baixos de la mateixa casa.
El poble de Briançó era una fortalesa secundària de Montlleó. L’any 1100 fou cedit al bisbe intrús de Vic, Guillem Berenguer, pel seu senyor en Giribert Hug.
Actualment, malgrat que conserva molt del seu tipisme medieval, està ben urbanitzat i adaptat a les necessitats agrícoles modernes. Quan a la població, l’any 1685 tenia 11 cases o focs, i al segle XIX havia arribat a tenir unes tretze famílies. Actualment únicament hi viu una família.
La festa votiva de Briançó es celebra el 6 d'agost.
Superàvem Briançó, desprès que el Tomàs Irigaray Lopez recollís unes bucòliques – i magistrals - imatges amb el daurat dels blats i el vermell intens de les roselles.
© Antonio Mora Vergés
Podeu votar aquest relat premem el següent enllaç :
http://www.premisblocs.cat/bloc/395#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada