EL BORRELL, LES RUNES ÈPIQUES DE LA VALL DE MUR

Deixàvem el vehicle a les Marines i començàvem a caminar muntanya amunt, superàvem el Coll de Palomeres; amb aquest nom hi va haver a la Vall de Mur en altre temps una masia.

Anàvem l’Antoni Ibáñez Olivares, el Feliu Añaños i Masllovet i l’Antonio Mora Vergés, a veure – i retratar – les runes del Mas Borrell, dissortadament de l’Armengol, de Voltorera, ... ja no en queden restes, i fins la seva ubicació física concreta, fora tasca feixuga.

Pocs i mal avinguts !, sobre les veritables raons que van provocar l’abandonament del Borrell a darreries del segle XVII, deixant com únics masos habitats el Davi i el Dalmau, s’expliquen històries truculentes.

Està però fora de dubte que Fra Pere de Sant Joan, Abad Comendatari del Monestir de Sant Llorenç, cedia – en el seu personal benefici – els drets de conreu dels masos que s’anaven abandonant, únicament al Davi i al Dalmau, deixant-ne exclòs al Mas Borrell.

L’odi creixia més que el blat i l’ordi en aquesta petita Vall de Mur, rebatejada avui per nosaltres, com la Vall Deliciosa.

Agafem el camí carreter que en algun moment havia comunicat el Coll de Palomeres directament amb el Davi – i possiblement amb el Borrell - , en algun punt el bosc s’ha fet senyor d’una part de l’espai, i al sol li costa fer-se present en la major part del recorregut.

Pugem per un corriol estret i orfe de tota indicació fins a trobar un pany de paret que delimita el que fou perímetre exterior, més endavant altres trossos de mur en confirmen que el Borrell va ser sens dubte ‘ una casa gran’.


Feta la tasca de recollir imatges, davallem fins als camps erms del Davi, per arribar-nos fins a Sant Pere de Mur, on esmorzarem préssecs i dàtils, prenen el sol al costat d’aquesta ermita romànica, a la que sens dubte mai s’hi van atansar els Borrell.


Creuarem els camps erms – també - del Dalmau, sembla que a l’actual senyor feudal no el preocupa gaire allò ‘dels drets de conreu’ , que tant mals de cap va portar a la Vall en el període en que Fra Pere de Sant Joan, era l’Abad Comendatari del Monestir de Sant Llorenç.


Retrem abans de tornar al vehicle , el nostre particular homenatge al ‘Vell Guerrer’ ; el Pi de les Quatre Besses ha estat testimoni silenciós, de tots els fets que s’han succeït al llarg dels segles en aquesta petita Vall de Mur.

© Antonio Mora Vergés