No és el cas dissortadament de l’església romànica d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, i amb l’absis escapçat o alterat dedicada a Sant Benet.
La trobem esmentada des del 986, en un document en que el rei Lotari confirmava les propietats del monestir de Sant Cugat del Vallès; al l.063 es documenta que s’ha bastit una torre al costat de la capella; no hi ha dubte que la capella – aleshores església parroquial - degué patir les conseqüències de la ràtzia almoràvit de l’any 1.108.
D’aleshores ençà totes les reformes ha anat en el sentit de menystenir l’estructura original del temple; ens expliquen – no podem accedir a l’interior del recinte on està l’esglesiola - que al sostre encara es conserven les empremtes de l’encanyissat utilitzat per sostenir el formigó de calç que forma la volta, i cap a llevant, dos arcs de mig punt sostenen la unió de la volta amb l’arc triomfal. Aquests últims probablement foren realitzats en una reforma del segle XVI i XVII.
Al segle XIX en un indret on hi ha molt terreny disponible per edificar, es va permetre que s’escapcés l’absis per facilitat la construcció d’un edifici adossat a l’ermita. Sens dubte també es modificaria l’entrada, habitualment orientada a migdia i ara situada a ponent.
la porta, que no està al centre simètric de la façana , està sostinguda per un arc de mig punt adovellat suspès sobre les impostes, són singulars el guardapols que envolta les dovelles de la portalada.
El campanar , - possiblement l’element menys alterat – és de planta quadrada, amb una finestra geminada a cada cara, està situat sobre al bell mig de la nau.
La tradició explica que Sant Benet, com el perfecte Abat – com el Crist – estimava a totes les criatures, i en la seva condició de fundador d’un orde, a tots i cadascun dels seus monjos i monges, i en arribar al cel desprès de la seva mort, va obtenir de Déu, al qui plaïa i plaeix molt la tasca silenciosa, però tenaç i valerosa dels contemplatius, la gràcia de poder-los avisar amb anticipació de l’arribada de la mort, i evitar així que es perdessin per cel, per una relaxació en la disciplina i observança de les normes i costum monacals. Contrasta aquesta gràcia atorgada al titular d’Espiells , avui per voluntat dels diferents estats, Patró d’Europa, amb la situació d’asfíxia en que s’ha deixat aquesta ermita. I més encara quan marques de prestigi en el món de vi, n’han fet un producte de qualitat.
Amb massa freqüència i més per defecte que per excés – que també en alguna ocasió – la contemplació del patrimoni col•lectiu de Catalunya, em fa pensar en les paraules que es recullen a lluc 23,34 atribuïdes a Jesús ‘ Pare, perdona’ls, que no saben el que fan ‘
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada