TOMAQUETS ROMÀNICS.

Ens aturàvem davant del Brunet, el Feliu Añaños i Masllovet, tant bon punt li vaig fer saber l’existència d’un pont romànic, maldava per venir a recollir-ne imatges.

Anàvem l’Antoni Ibáñez Olivares, l’esmenta’t Feliu, i l’Antonio Mora Vergés, els havia posat en antecedents que uns dies abans el senyor Lluis Bordo Rovira , masover fins a la seva jubilació del Brunet, molt amablement m’explicava que en més d’una ocasió l’aigua ha passat pel damunt del petit pont romànic de la riera de Canyelles, i que certament les baranes les va enderrocar l’aigua. La informació però que em sembla d’excepcional importància es que per damunt d’aquesta infraestructura – tant oblidada avui a Castellar del Vallès – hi passava l’antiga via de comunicació entre Sabadell i Sant Llorenç de Savall ; fent un traçat que venia des de Can Bages, Can Carner i continuava prop del barranc [ al costat de la xemeneia que es conserva a l’inici de l’Avinguda Josep Maria Valls ), i des d’aquell punt baixava fins a trobar la riera de Canyelles. El camí de terra es conserva encara avui.

Ben aviat érem damunt del pont, i aprofitava aquesta circumstància per demanar al Feliu que en recollís imatges des del fons de la riera, jo ho havia desestimat pel risc d’una caiguda, i/o la necessitat de recolzar-me en les mans. M’havien tret el guix els primers dies de setembre desprès d’una trencada del canell que va fer necessària una intervenció quirúrgica.

Mentre el Feliu recollia imatges parlàvem – segurament en veu molt alta – i això va fer que un dels pagesos que menen horts al Brunet, s’acostés fins a l’indret; explicada la raó de la nostra presència, l’home ens comenta que en algun moment ha sentit a dir que el pont s’arranjarà, però han passat els dies, les setmanes, els mesos i els anys, i l’únic que va fent la seva feina – destructora – és el temps.



Acabada la tasca del fotògraf , insisteix en fer-nos el present d’uns tomàquets de diferents classes, que faran sens dubte les delícies de les nostres mullers. Li agraïm el detall, i abans de retornar al vehicle, insisteixo al Feliu i a l’Antoni en fer-los una fotografia amb els tomàquets romànics a les mans, tenint com a fons l’església parroquial de Sant Esteve de Castellar, ‘La Catedral del Vallès”.

El romànic, amics lectors te sortides imprevisibles.

© Antonio Mora Vergés