Una església de Sant Martí, molt diferent de l'actual, fou consagrada el 1104. La que ara hi ha és un edifici rectangular en el qual es pot distingir, pels murs i volts, una nau que sembla romànica, però que es troba totalment amagada per l'arrebossat i per les capelles i afegitons que té a banda i banda. És evident que l'església ha estat capgirada, és a dir, que el presbiteri actual correspon a una ampliació o utilització de la part ponentina de l'església, mentre que la façana actual és on hi havia l'absis. Prop de la façana, a migdia, hi ha el campanar, de torre, aixecat o reformat, sembla, a la fi del segle XIV. És difícil de precisar èpoques, però la darrera modificació important i potser el capgirament es va fer el 1802.
Amb el temps si varen consagrar els altars de Santa Margarida (1348), de Santa Mª (1498), de la Verge del Roser (1588) i un altar de Sant Isidre (1657).
En expliquen – la església està tancada amb pany i forrellat, com la major part de les que pertanyen a l’arxidiòcesi Barcelonina - que a l’interior es guarda un bon tresor de peces d'orfebreria (creu processional, veracreu, copons, custòdia, encensers, etc.) dels segles XVI i XVII.
Recolliré una imatge de la figura del Sant titular, situada a la façana del matí – en el lloc s’endevina que hi hagué fins a dates recents el cementiri - . Des d’aquí es divisa perfectament el campanar de Sant Cristòfol de Fogars. Recordeu la cançó, ‘País petit’ del Llach ?
... que des de dalt d’un campanar , sempre es pot veure el campanar veí.
El Juan Navazo Montero, n’aconseguia una imatge del interior el 17.06.202.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada