L'església i la rectoria foren saquejades al 1936 i va desaparèixer pràcticament tot el seu patrimoni artístic (orfebreria i ornamentació), encara que sortosament es va poder salvar una bona part del seu fons documental.
L'església actual, d'estil neoromànic, fou edificada entre els anys 1912 i 1915, al mateix lloc on fins aleshores hi avia una església d'origen romànic esmentada ja el 1152, que fou completament enderrocada i de la qual es van aprofitar, sobretot, carreus de pedra tallada, alguns dels quals amb marques de picapedrer, per bastir l'actual. Aquesta esdevingué, amb el temps, una construcció carregada d'afegits amb un imponent campanar d'espadanya de dos pisos i dues obertures per pis, que havia fet desaparèixer bona part de la seva primitiva estructura romànica. És un edifici d'una sola nau rectangular, amb arcs torals de mig punt, capelles laterals d'arcades de mig punt i absis de planta semicircular. Té la coberta de dues bessants amb teula àrab. L'interior està decorat amb pintures al fresc de recent realització. El campanar que es troba a l'esquerra de la façana és quadrangular i bastant alt, amb una sola campana. En la seva construcció es va utilitzar el totxo. Té finestres geminades de mig punt, arqueria cega, ràfec i coronament de merlets esglaonats.
La façana de caire monumental, amb ràfec i arqueria cega al capdamunt, té el portal d'arc de mig punt amb arquivolta, imposta i capitells decorats. El dintell i el timpà són llisos. Damunt seu s'obre una gran rosassa. Corona la façana una creu de pedra.
De la primitiva capella ens ha arribat intacta la pila baptismal d'immersió, de pedra calcària, la més gran de la comarca. Podria ser del segle XI.
L'antiga rectoria de Sant Pere de Lavern restà mig abandonada fins l'any 1990 en que després d'una remodelació total s'hi va crear el monestir de Santa Isabel que alberga una comunitat de germanes clarisses i que des de l'any 1997 fins al 28.5.07 [*] ofereix un servei d'hostatgeria adreçat a qualsevol persona que vulgui fruir d'uns dies de serenor al marge, o no, de qualsevol lligam religiós.
28.5.07. [*] Monestir de Lavern.Les Germanes Clarisses han deixat aquest monestir i s’han traslladat al monestir de Santa Clara, dins la ciutat d’Osca. Han pres aquesta decisió per una opció evangèlica d’ajudar una petita comunitat de germanes molt grans que ja no podien sostenir aquell monestir, per altra banda un monestir molt venerable que data de l’època de la fundadora Santa Clara, deixebla de Sant Francesc d’Assís. El carisma de les Germanes Clarisses és la contemplació claustral (lloança, alegria i oferiment a Déu), la fraternitat monàstica (vida familiar en unitat i afecte vers les germanes i tot el món) i la pobresa franciscana a imitació de Crist.
La comunitat de Lavern havia passat per diverses vicissituds: el seu origen era el Reial Monestir de Santa Isabel, fundat a Sarrià el 1564; fou traslladat el 1878 i el 1990 va inaugurar-se l’actual.
La comunitat era formada per sis germanes que deixen la nostra comunitat diocesana però continuen unides a ella en esperit.
La pàgina web de l’ajuntament continua dient :
Aquest modern monestir té exposat a l'altar de la seva capella un interessant estendard amb la figura del Sant Crist procedent de la batalla de Lepant el qual durant molts anys es va conservar en un monestir de la mateixa comunitat de Barcelona.
Desconeixem si s'ha realitzat algun estudi d'aquesta peça que confirmi o rebutgi la seva autenticitat que pot semblar llegendària. Tot i això el que si podem asseverar és que es tracta d'un element sense cap paral•lel al Penedès i que mereix, pel seu valor artístic ser més conegut.
Em demanat que ens ho aclareixin, i quan ho facin – si ho fan – us ho direm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada