SANT RAMON DE SOBIRANA DE FERRANS. BAGES

l'església romànica de Sant Ramon de Sobirana de Ferrans , és una antiga parròquia —restaurada pels canonges de la Seu de Manresa, propietaris de l'heretat - ; curiós temple de dues naus, una de les quals extremament curta, i dos absis, del segle XII; reformada al segle XIII, quan es va bastir el campanar , el conjunt fou ampliat en època gòtica.

El 1979, després d'una restauració, fou beneïda i restablerta al culte.

Forma un sol cos amb la masia de Sobirana, de la qual pren el nom, els masovers tenen cura de l’edifici, i de les claus per accedir-hi.

La planta d'aquesta església, composta de dues naus, és quelcom excepcional tant a Catalunya com a fora. Les dues naus són completament independents i sols una arcada permet de passar de l'una a l'altra.

Quan al topònim, en la nostra llengua ‘sobirà’ , cal contraposar-lo a ‘jussà’ , l’un indicaria una ubicació superior – mes elevada , dalt d’un turó i/o una coma - , i l’altre una situació menys visible – una fondalada i/o una vall - ; en aquest cas concret no sabem trobar cap resta del mas ‘jussà’ d’aquesta casa.

En aquest boci de món, on potser no sempre era possible veure’s d’un campanar a l’altre, segur que arribava sempre el so d’una campana a l’altra; aquesta i no un altra fou la raó per la qual els avisos a la població, bons i dolents, es donaven mitjançant les campanes de les esglésies.

Les campanes donaven realment informació i noticies; l’hora del dia – sempre - i si era del cas la comunicació del traspàs d’un veí , o d’un bateig, casament, i fins d’algun potencial perill, ja fos provocat per la natura, ja per malfactors humans.

El so de les campanes ens parlaria avui, de corrupció, estultícia, por, odi , ànim de revenja,....

El lloc de les campanes l’ocupa avui internet , la televisió, la radio; i en menor mesura la premsa escrita ; tenim una emissora que repeteix constantment les mateixes - males – noticies , amb l’única variant de l’hora del dia; son les ... , son les ....., son les .....; des de les televisions – com si fos una noticia - les manifestacions convulses del que s’ha donat en definir com delirium sutoris , i que consisteix bàsicament en excusar-se pel que fa a la catastròfica situació en que es troba el país, i anunciar-nos que malgrat això, ells son els millors, i per descomptat, que Espanya va bien ! .

El país, - com el sant titular d’aquesta església – sembla haver sofert la perforació dels llavis amb un ferro candent, i portar un cadenat a la boca; la situació – a un pas del caos absolut - es mantindrà mentre el carceller ens l’obri a l'hora dels àpats, per oferir-nos algun aliment.

Espanya –només - va bien, per als qui remenen les cireres.

Constatàvem amb infinita tristesa – una vegada més - que la major part de campanars, de torre o d’espadanya , estaven orfes dels instruments que els donaven sentit.

Les campanes doblen ara , per la justícia, la llibertat i la democràcia.

El vent fred sembla repetir les paraules del Deuteronomi 27,19

Maleït el que violi els drets de d’immigrant, l’orfe i la vídua.

Amen !