PONT DE CLARIANA DE CARDENER, DIT TAMBÉ DE BUIDA-SACS.

No trobava – contra la infundada creença popular que a Internet s’hi troba informació de tot-; cap dada d’interès en relació a aquest pont que s’anomena també Pont de Buida-sacs com el molí proper ; avui en estat de gran ruïna.

El molí està datat entre els segles XII - XIII , i se’l considera ‘romànic’ pel que fa a la seva construcció.

El pont està datat entre els XVII - XVIII , i se li adjudica l’etiqueta ‘obra popular’ [ imagino que aquesta accepció, no fa referència al Partit Nacionalista Espanyol, conegut per les sigles P.P.

En absència de fonts informatives fiables, toca formular hipòtesis :

El pont original [ no l’actual ], existia fins i tot abans que el molí, al que molt tardament, i com a conseqüència d’un episodi polític de molt mal record per Catalunya i el catalans, se’l començarà a conèixer amb aquest tant peculiar nom de Buida-sacs. Ens referim a la cessió feta per de Felip IV de Castella i III d'Aragó, a la Corona Francesa dels territoris del nord de Catalunya a canvi de mantenir les possessions a Flandes.

Com a conseqüència d’aquesta acció, malnomenada Pau dels Pirineus (1659) – que únicament podem qualificar com de traïdoria - , les poblacions de la Catalunya nord, sotmeses al rei de França, es van veure obligades a comprar només la sal del rei, que era d’inferior qualitat a l’acostumada de Cardona. Això va donar lloc a un llarg període d’inestabilitat econòmica i política, ja que ells territoris afectats van conspirar durant anys per tornar a unir-se amb el Principat, i les autoritats catalanes també es van resistir a acceptar la partició, que no va poder fer efectiva fins al 1720.

La decisió de les autoritats reials franceses, va comportar – com era previsible - que ramaders bàsicament, però també altres sectors econòmics intentessin abastir-se de la nostra sal mitjançant el seu contraban. Això va fer augmentar exponencialment el tràfic per aquest punt – obligant a refer el pont – on es col•locaven els ‘burots’ dels poderosos senyors de Cardona, que aprofitaven el fet que aquest fos el camí triat pels traginers i mulaters per dur la sal fins a la frontera, i desprès de creuar-la, dur a terme la seva venda il•legal. Aquesta acció de fer pagar peatges – que han recuperat amb entusiasme els nous senyors feudals – la qualificaven els usuaris com ‘buidasacs’.

A diferència de Gibraltar, cedida a Anglaterra el 1713 pel Tractat d'Utrecht, cap govern espanyol – tampoc els posteriors a l’any 1.978, que s’adjudiquen la categoria de ‘democràtics’ - ha demanat mai, la restitució dels territoris nord-catalans cedits en el Tractat dels Pirineus.

Sou pregats d’ampliar, corregir o modificar, aquesta informació al mail coneixercatalunya@gmail.com