dilluns, 31 de gener del 2011

SANAÜJA. EL CASTELL DE BOIRA. LA SEGARRA INFINITA

Sota una intensa boira – tant que ni em vaig adonar que creuava un pont medieval - anàvem el Joan Escoda i Prats i l’Antonio Mora Vergés, a Sanaüja. Acostumem a dur a terme les nostres sortides – un cop feta la tasca prèvia de preparació – malgrat les condicions climatològiques, així, hem vist paisatges solejats, gebrats, mullats, o plens de boira, i des de la nostra particular visió pensem que aquesta diversitat és enriquidora, entenem – i fins defensem aferrissadament - que hi ha gustos per tot.

El castell de Sanahuja , " guaita o guàrdia de dalt" segons els mestre Coromines , ens rep embolcallat de boira, dalt del turó que domina el poble; ho intuïm més que ho veiem.



Es - segons les cròniques - un dels castells mes primerencs de la comarca i els seus orígens es remunten al segle XI.

Del Castell original en queden poques restes; conserva alguns vestigis antics medievals ; altres com el magnífic campanar de cadireta amb cinc ulls , corresponen a la reconstrucció que s’hi féu als segles XVI i XVII, quan el castell fou convertit en palau episcopal.

El bisbe d’Urgell – senyor de Sanaüja - féu estada en aquesta població en ocasions i circumstàncies molt diverses, l'any 1461, està documentat que s'hi trobà amb el comte de Prades per la qüestió del príncep de Viana, i l’any 1583 en que fou ordenat sacerdot a l’església del castell, Sant Josep de Calasanç.


Des d’aquesta alçada, fins abans de la Guerra Civil, sonaven les campanes, que guiaven – aleshores si -. La vida dels sanaügencs.

La boira ens complica la tasca de recollir imatges, i fins posa en risc els nostres equips fotogràfics.


Haurem de tornar en un altra ocasió per aclarir – si és possible – la història de la bellíssima imatge de Nostra Senyora dita de Sallent de Sanaüja:


Se n'ha situat la realització durant la segona meitat del segle XIV.

La Mare de Déu sosté el nen Jesús, acaronant-li el peu dret. L’infant té un colom a la mà esquerra, i amaga els dits de la dreta entre els plecs del mantell de la Verge.

L’autor fon les funcions devocional i decorativa, en aquestes figures de lectura fàcil per a la transmissió de la fe i de la relació entre una mare i un fill. Mètode propi de l’època d’expansió dels ordes mendicants , que defensen aquestes imatges - que al seu parer - humanitzen les advocacions marianes, allunyant-les de les severitats romàniques.

A dia d’avui , la que fou casa dels Senyors de Sallent, feudataris del bisbe d'Urgell, pertany al terme de Pinell del Solsonès, i està en la demarcació d’aquest bisbat. L’any 1657 n'era senyor n'Arnau Guillem de Lordat, que se'n va vendre una part a Jaume de Camats, veí de Sanaüja.

Hi han boires que no s’aclareixen quan marxa l’anticicló.

1 comentari:

  1. I no us perdeu el gran aplec d'Esteles Discoïdals i el safareix...ni el Pont!!.
    Salut.

    ResponElimina