dedicat Santa Maria del Soler de Clariana :
L’enciclopèdia de ‘Barcelona’ , diu en relació a aquesta esglesiola :
Església romànica del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès), situada quasi al cim d'un petit puig (610 m alt.) coronat antigament per una torre de guaita, entre els masos del Garrigó , Soler i d'Astruc .
Demanava al Joan Escoda Prats, expert pel que fa a la localització de llocs, usuari habitual del G.P.S. , que prepares una sortida per arribar-nos fins aquest ermita, quin fidels – estimo que no massa anys enrere – feien gala d’un elevat nivell poètic.
Quan sortíem de Mura el termòmetre marcava per sota dels 0 graus, al llarg del matí, malgrat que lluïa el sol, en cap moment superàvem aquesta temperatura per les terres del Solsonès; li fa gràcia al Camarlenc de Mura, la meva denominació de ‘forat negre’ per aquestes i totes les comarques interiors, que si els barcelonins visiten, ho fan per excepció i no per norma.
Seguíem el curs del Cardener fins al mas Canet – on encara viuen – i remuntàvem la carena fins el trencall del Garrigó, el lloc avui abandonat i amb clares senyals de ruïna, havia estat el centre d’un veïnat de cases disperses que es reunien a l’església de Santa Maria.
L’Ajuntament de Clariana de Cardener, anticipant-se a les recomanacions fetes per la Presidència de la Generalitat de Barcelona, practica la política de fer més amb menys [ cosa que val a dir, considerem lloable ]; entenem però que l’estalvi en rètols indicadors, Santa Àgata, Santa Maria del Soler de Clariana,... a banda de ser econòmicament insignificant, treu rellevància a la tasca – per demés remarcable – esmerçada en restaurar aquests edificis històrics.
Trobàvem l’accés a la capella de Santa Maria del Soler – som gats vells, en tots els sentits – i podíem recollir imatges de l’exterior d’aquest senzill edifici , que consta d'una nau coronada a llevant per un absis semicircular.
Ens expliquen que desprès de la restauració feta el 1962, s’ha consolidat l'edificació del principi del segle XIII, molt modificada per reformes posteriors:
La coberta de la nau és de doble vessant, refeta amb bigues i rajola, que han dotat el conjunt de gran dignitat.
L'absis, de pedra picada a cops de maceta, és cobert cònicament amb lloses.
L'aparell és de carreuons escairats i ben ordenats, els quals palesen una cronologia del final del segle XI, o bé dins les formes rurals del segle XII.
Altrament – i ens dol particularment no poder veure-la – s’ha recuperat la imatge romànica de la titular, del mateix segle XII , fins aleshores arreglada/carregada/disfressada amb postissos que la desfiguraven.
Agrairem ens feu arribar una imatge de la Marededéu del Soler de Clariana, mal dita santa Maria, per influencia herètica de l'església del REINO DE ESPAÑA que no accepta allò que s'acordava al concili d'Efes, a l e.mail coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/08/goigs-la-mare-de-deu-del-soler-clariana.html?m=1
El sostre demogràfic de Clariana de Cardener s’assolia al cens de 1857 amb
573 ànimes, es tancava l’exercici 2024 amb 161 habitants de Dret.
La ciutat de Solsona assolia el sostre demogràfic al cens de 1787 amb 2751
ànimes. El sostre demogràfic de la
comarca del Solsonès s’assolia al cens de 1857 amb 16182 ànimes , es tancava l’exercici
2024 amb 15.359 habitants de dret.
Catalunya tenia una població de 1.652.291 habitants al cens de 1857, el
Solsonès acollia l’1,10%
Catalunya té una població estimada de 8.005.784 habitants , el Solsonès n’acull un
0,19%, la davallada és antològica i s’explica bàsicament pel desordre econòmic propiciat
per la dictadura franquista i l’actual sistema de regnes de Taifes. La
corrupció endèmica i sistèmica del REINO
DE ESPAÑA, si m’ho permeteu dir, no
ajuda gens.
La República catalana – dins o fora – de la III República ESPAÑOLA és hores
d’ara l´única esperança de poder revertir aquesta catastròfica situació.
I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”
Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.
Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.
Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada