LA LÀPIDA D’ERMOMIR. ARXIU D’HISTÒRIA DE CASTELLAR DEL VALLÈS

Anàvem a l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès, el Joan Vives Castells, i l’Antonio Mora Vergés, havíem de fer el lliurament d’un exemplar del DVD del ‘Romànic Proper’ de Santa Maria de les Arenes. Altrament volíem recollir imatges de la Làpida d’Ermomir.

Trobàvem a l’estudi ‘La Epigrafía latina medieval en los condados catalanes (815-circ. 1150)’ , de Javier de Santiago Fernández :

44. Epitafio de Ermomir (Castellar del Vallés). 966 –Lám. XXXII-4

Se conserva en el Arxiu Històric de Castellar del Vallès. Mármol.

+ SCOPOLIS ISTARV BIT
TVMINATIS TEGVT ERMO
3 MIRI CORP* FAVETE XPO
REQE ABEAT OBIIT II KL
OCT AN DNI DCCCCLXVI
6 AN XII REG LEVTARIO REGE

(Cruz) Scopolis istaru(m) bit/tuminatis tegu(u)t Ermo/3miri
corp(us); fave(n)te Chr(ist)o/ req(ui)e(m) abeat. Obiit II k(a)l(endas)
/ oct(obras), an(no) D(omi)ni DCCCCLXVI,/6 an(no) XII reg(ante)
Leutario rege.

L’autor esmenta molt particularment :

La fórmula, un tanto especial, del epitafio de Ermomir, en el cual el verbo notificativo va implícito, sin mención expresa. La fórmula notificativa señala el enterramiento del cuerpo, Scopolis istarum bittuminatis teguut, es decir «recubierto de estas rocas», utilizando unos términos bastante peculiares para referirse al monumento y su descripción que no hemos constatado en ninguna otra inscripción.

I l’expressió : , favente Christo réquiem abeat, en la que se pide por su eterno descanso.

La seva proposta de traducció diu :

Recubierto de estas rocas (yace) el cuerpo de Ermomir; parta hacia
el descanso con la benevolencia de Cristo. Murió el día 2 de las
kalendas de octubre (30 de septiembre), en el año del Señor 966, en
el año 12 del reinado de Lotario.

Potser la disposició sobre la tomba era horitzontal a la manera de les esteles funeràries, enlloc de vertical com les làpides convencionals ? .

Aquesta peça de marbre de Carrara, amb una motllura lateral d’oves i fulles d’acant, que hom suposa de principis del segle III desprès de Crist, ens formula moltes preguntes :

Originàriament havia de formar part d’un immoble molt important; potser una església precristiana aixecada en l’actual ubicació de Sant Pere Ullastre ?. Potser alguna casa important de la propera Valrà ?

Tampoc el lloc de la troballa, als horts situats a la dreta de la carretera de Terrassa, a la zona del Pont de Can Pelachs, ens dona gaire llum, quan a la seva procedència; procedeix de l’espoli de Sant Esteve 'Vell' de Castellar, posterior a l’any 1.773 ?. Pertanyia al cementiri de Sant Iscle i Santa Victoria ?. Fou sostreta del fossar de Sant Feliu del Racó ?.

Nosaltres inclourem les imatges d’aquesta peça excepcional en el DVD de Sant Esteve Vell de Castellar, amb totes les reserves exposades.

Feta la feina, la Teresa Vilarmau Comas , recollirà la imatge del lliurament a l’Arxiu, on apareixen de dreta a esquerra :

JOAN VIVES CASTELLS
ALBERT ANTONELL RIBATALLADA
ANTONIO MORA VERGÉS
MANUEL NAVAS ORTIZ

Comptem repetir aquesta imatge en els propers mesos, a mesura que anem completant el mapa romànic de Castellar del Vallès :

Santa Maria de les Arenes
Sant Esteve ‘Vell’ de Castellar
Sant Pere Ullastre
Santa Maria del Puig de la Creu
Sant Feliu del Racó

Agraïm la col•laboració rebuda en la realització del primer DVD, i volem demanar l’ajuda de tothom – pel que fa a l’aportació de testimonis, documents i imatges – en els que encara ens resten.