Agafàvem el Cremallera que en poc més de deu minuts ens pujarà fins a Montserrat; aquest eficaç sistema de transport ha representat de facto, una important minva per als pagesos que situats ara abans d’arribar al Monestir per carretera, han perdut un gran nombre de vianants. Em pregunto, fora possible tornar-los a posar a la plaça rodona, abans de la porta d’entrada al recinte murallat ?
La sortida no suposava cap parèntesi , en el sentit de suspensió o interrupció, de les habituals sortides del coneixercatalunya.blogstop.com , i recollia imatges – una vegada més – de les nostres activitats habituals; la visita de la Cripta ;
la pujada al Cambril ;
el camí de l’Avemaria;
assistíem a la pregaria del migdia - els dissabtes sense l’Escolania - i una vegada més em colpien els records d’anteriors visites, tot just al començar el Virolai; m’anava molt bé fer un passeig per la Plaça – actualment en obres – abans d’anar a dinar.
Quan sortíem de l’hotel Cisneros, desprès de l’àpat , el dia rúfol desaconsellava allargar la estada, i refiem pausadament el nostre camí fins a l’estació.
Contemplava el Llobregat des de la finestra del Cremallera, davant d’aquell conegut i estimat paisatge, em venien a la memòria les paraules que hom troba escrites a la sortida del camí de l’Avemaria :
Mística font de l’aigua de la vida,
Rageu del Cel el cor de mon país,
Dons i virtuts deixeu-li per florida ;
Feu-ne , si us plau, el vostre Paradís.
Amen !. És l’única cosa que puc afegir.
Montserrat treu ho millor de nosaltres,emotiva entrada.Crec que l'actual lloc dels "Matoners" es molt bó:els autocars descarregen a la placeta del Restaurant Nou...i un petit passeig per gaudir les vistes prop la "Escala al Cel" s'ho mereig.
ResponElimina