SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DE LOURDES DE PRATS DE LLUCANÉS

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, la Carmen Toledo Cañadas, el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, per les terres de l’altiplà del Lluçanès. En aquesta ocasió veníem a recollir un guardó, que el Consorci de Turisme havia atorgat al treball fotogràfic presentat per la Carmen. Vestíem de ‘mitja gala’, però el Santuari de Nostra Senyora de Lourdes que senyoreja des dels seus 741 metres d’alçada aquestes terres, es visitable quasi sense baixar del vehicle.

El Tomàs i jo recollirem imatges de l’exterior i l’interior d’aquest temple extremadament bonic, senzill i acollidor alhora té planta de creu llatina, consta d'una nau, un creuer i un cimbori octogonal amb coberta punxeguda de vuit vessants. L'absis és semicircular. Té una torre quadrada amb coberta de doble vessant. Hi ha un atri que forma un angle recte a la façana principal i a la façana oest.

La façana principal té el portal d'accés d'arc de mig punt emmarcat amb pedra, aquest té dues finestres quadrades.

L'interior llueix pintant d’un blanc immaculat , presideix l'altar on s'hi venera amb gran devoció local la imatge de la Mare de Déu de Lurdes . A la volta de l'absis hi ha unes pintures murals dels artistes Ramon Noé i Antoni Cortada (aquest últim, natural de Prats de Lluçanès, que hi està pintat representant un malalt que suplica a la verge).

Edificat l'any 1881, ens expliquen que a instàncies del rector de Prats de Lluçanès, Sebastià Obradors, que havent agafat una greu malaltia va demanar que li portessin aigua del Santuari de Nostra Senyora de Lourdes de França , i com en beure’n va recuperar la seva salut, va dedicar-li una capella.

L’any 1.936 en el context del genocidi contra Catalunya i els catalans, com ja ho feu el 14 de gener de 1714, Prats de Lluçanès fou objecte de tot amena d’actes vandàlics, i concretament la Capella de nostra Senyora de Lourdes, fou saquejada i cremada. Com succeïa desprès d’aquella demostració de crueltat que patia la ciutat màrtir el segle XVIII, Prats torna a reeixir, i l’any 1.958 refet i ampliat, el Santuari de Nostra Senyora de Lourdes s’obre novament al culte, i val a dir-ho d’aleshores ençà és un dels monuments més visitats pels pradencs , i per tots els que com nosaltres visiten aquestes contrades.

Agraïm a Nostra Senyora els favors rebuts, i per la seva intermediació fem arribar a l’Altíssim la nostra pregaria ‘ Senyor, allibera el teu poble’.

Durant l’acte de lliurament que es duria a terme a les dependencies de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, , sortiria també aquesta petició , tot i que amb matisos , en el discurs del seu Alcalde.

Prop de commemorar els 300 anys del començament del genocidi , per les terres de la ‘Catalunya real’, hi ha una clara percepció de cansament.

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com.es/ , en relació a l'ermita de Lourdes de Prats de Llucanès , em feia arribar la següent informació ; tingué la intervenció l’any 1957 del Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966 ) , arquitecte diocesà.

L’Eduard Abelenda em precisava;

Benvolgut,

Després de trencar-m'hi força les banyes he vist que el pintor dels frescos no és l'Antoni Cortada Martínez, nat el 1945, sinó Antoni Cortada i Espona. Veure el meu instagram per a més informació https://www.instagram.com/p/BYF3bbLnXbH/?taken-by=falgonenc

Ramon Noè i Hierro (Barcelona, 5 d'agost de 1923 - Sabadell, 7 d'agost de 2007)

Antoni Cortada i Espona (Prats de Lluçanès, Osona, 1922 — Barcelona, 1988).Esmaltador.

Feu molt bona feina al blog, casi sempre amb perfecta documentació!

Salutacions cordials,

Eduard