TRENTINES DE LA SEGARRA. SANT FRANCESC i SANTA SUSANNA.

Tornàvem el Joan Escoda i Prats i l’Antonio Mora Vergés de Lloberola, a la que qualificava com ‘ el turó bònic’ , i un cop superada la Collada a 714 metres d’altitud , creuàvem una part de les Serres de la Melgosa, que van dels 656 als 681 metres d’altitud per arribar-nos fins a Sanaüja on recolliríem imatges del seu pont Medieval.

Ens aturàvem a la Melgosa; sembla que aquest topònim fa referència a la melga ‘Planta lleguminosa de l'espècie Medicago sativa i Medicago muricata, equivalent o molt semblant a l’ alfals’, que devia ser abundant per la contrada. Volem recollir imatges de la seva ermita dedicada a Sant Francesc d’Assis; damunt la porta hi ha una data picada a la pedra 1.728 que ens confirma la seva qualitat d’ermita trentina ; aquest Concili bàsicament plantejat com una reacció enfront del Protestantisme, comportarà un canvi radical per l’església catòlica, que en l’àmbit rural es plasmarà en l’aixecament d’ermites, capelles i oratoris, la creació de Confraries, i la celebració d’actes religiosos de caràcter multitudinari, Aplecs i Trobades, de forma periòdica.

L’abandonament del món rural per una bona part de la seva població, provocat en part per la reducció de l’activitat agrícola únicament als llocs i/o productes de bona rendibilitat, i a la progressiva mecanització d’aquestes feines, comportaran el tancament d’aquests temples. La manca de sacerdots que ha esdevingut tràgica en aquestes terres interiors, els suposarà el definitiu ‘cop de gràcia’.

La mestressa ens explica que estant fent obres a la casa per adequar-la al seu us per al turisme rural, i que no hi ha cap parament religiós dins la capella de Sant Francesc d’Assis. Parlem de Santa Susanna, situada un xic més avall en el camí de Sanaüja, i ja dins d’aquest terme, que pertany també a la propietat de la Melgosa, ens comenta que està molt malmesa , que ha estat objecte d’actes de pillatge, i que com la capella de la casa, no disposa ja de cap parament religiós.

Ens acomiadem agraint la gentilesa de la propietària, i constatem que efectivament Santa Susanna, presenta un estat d’absolut abandó, i mostres evidents d’haver estat objecte d’actes de pillatge.

Fora molt aclaridor conèixer les xifres de població en aquestes terres que limiten amb el Solsonès, d’anca del 1.700, de ben segur que els padrons donen compte d’una sangonera sense fi.
Amb els nostres ‘amics’ – de fora i de dins- als catalans no ens calen enemics.

Un cop més, ara mitjançant les advocacions de Sant Francesc d’Assis i Santa Susanna, aixequem la nostra pregaria ; Senyor, allibera el teu poble !