SANT ANDREU DE CAMISANS, O DEL PALLOT. PUIG.REIG. BERGUEDÀ

Anàvem el Joan Escoda i Prats i l’Antonio Mora Vergés, fent camí vers l'església de Sant Andreu de Camisans, coneguda avui amb el nom de cal Pallot; les obres d’ampliació de l’autovia, i els distribuïdors de tràfic, per anar a Puig-Reig o a Santa Maria de Merles, han complicat força la localització de la via d’accés. El mas que avui li dona nom, presenta un aspecte d’absolut abandó i ruïna, malgrat les mostres evidents d’un ús recent del que hom intueix pràctiques, baixem per un terraplè, fins a situar-nos davant d’aquet singular edifici romànic bastit el segle Xll , damunt d'un anterior, preromànic, datable molt probablement a finals del segle X o començaments del XI. L’existència d’una necròpoli on son visibles algunes tombes antropomòrfiques, així ho confirma.

Al segle X aquest indret es coneixia amb el nom de Camisans i en la documentació del període 991 i 997 s’esmenta sovint la «villa Gamicanos» o «villa Gamisane», un nucli de poblament d 'origen antic situat al costat de la riera de Merles.

Després de les obres efectuades en el segle XIlI l'església va adquirir la categoria de parròquia, i el 1312, en el curs de la visita pastoral que va fer el visitador del bisbat d 'Urgell , es va confirmar aquesta categoria que devia perdre a l' època moderna, car el 1726 Sant Andreu de Camisans figura com una simple capella depenent de la parroquial de Sant Martí de Puig-reig.

L'església és un edifici de planta rectangular, amb un absis semicircular a lIevant i amb la porta oberta a tramuntana; fet aquest de tot inusual en les esglésies romàniques, que ‘originalment’, acostumaven a tenir la porta orientada a migdia. La ubicació en una fondalada , que podem presumir freda i ombrívola ens podria donar una possible explicació .

De ben segur que la pedra utilitzada per a bastir aquest edifici (carreus regulars escantonats i col•locats a contrajunt) prové de la roca on hi ha excavada la veïna necròpoli i, la qual cosa demostra que en el segle XII la necròpoli ja estava abandonada i no mereixia cap consideració que pogués evitar-ne la fragmentació o mutilació.

Més interessant que la construcció arquitectònica – en la que advertim el ‘toc clònic’ del Camil Pallàs Arissa , que els restauradors reprodueixen de forma mimètica, i potser inconscient - , és el conjunt de pintures murals, atribuïdes al cercle del Mestre de Lluçà , - que, tot i que molt fragmentades - representen la Psicostasi , del grec = «acció de pesar les animes» en una balança, a I'interior de l’església.

Consolidades pel Servei de Restauració de la Generalitat de Catalunya I'any 1985, malauradament no han estat objecte de divulgació , ni en l’àmbit de la comarca, ni a nivell ‘nacional’ ; l’adjectivació ‘Generalitat de Barcelona’ , reforça la impressió que qualsevol manifestació cultural – en el cas de Sant Andreu de Camisans, parlem de fragments d’un alt interès , dins el conjunt de la pintura romànica de transició al gòtic – que no tingui lloc a la capital cefalopòdica de Catalunya, no rebrà cap atenció per part dels mitjans de comunicació; públics i/o privats.
Ah!, per descomptat l’església està tancada amb pany forrellat.

Us deixem l’enllaç a ,l’excel•lent treball de la ROSA SERRA ROTÉS, ‘El dimoni en la pintura mural de l' últim romànic Berguedà’
http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/172268/250612

El Berguedà, i tots i cadascuns dels territoris de la ‘Catalunya interior’ , han de potenciar els seus actius – que son molts – i oblidar-se de mirar ‘a Barcelona’, o ‘ a Madrid’ , d’un i altre lloc , únicament venen desgràcies; impostos, abocadors tòxics, línies d’alta tensió,.....

P/D

Rebia un e.mail signat pel Xavier Diaz, en el que en relació al nostre article http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/sant-andreu-de-camisans-o-del-pallot.html , ens precisa :

Bon dia.

Primer felicitar-te per la feina de difusió de les nostres arrels culturals i els nostres llocs , tan "amagats" a vegades , allunyats de les carreteres i sense massa informació que els dignifiqui.

Com a veí de Puig-reig , voldria comentar-te l'error en la etimologia del nom PALLOT.

Tot i que cal reconèixer que es en la palla en lo primer que un pensa , de fet el teu mateix error l'han repetit altres autors , etimològicament no ve de PALLA , sinó de PELL. De la mateixa manera les SITGES son realment TINES.

Com que em consta que coneixes el lloc , enclotat a la vall de la riera de Merlès , el terreny pla , adequat pels cereals , escasseja. Per comptes d’això si es poden veure , i especialment sorprèn als berguedans actuals que no hem vist mai vinya a la nostra terra, totes les pendents fins a la carena en diferents nivells de feixes. Igualment al bosc rebrota vinya per tot arreu.

Evidentment , quant ens referim al PELLOT , ens referim a un odre o bot de pell (no de fusta). Fins a finals del XIX , amb l'arribada de la fil•loxera i de les colònies tèxtils , aquesta finca era una de les mes productives de vi del baix berguedà.

Encara recorden, la gent mes gran ,els troncs horitzontals o estenedors , on s’anaven estenent els pellots perquè s'assequessin i no fermentessin mes fins a la propera tardor on es tornarien a omplir.

Precisament la quantitat d'aquests indicaria que era un lloc d'alta producció i especialment excepcional , ja que de masos amb varies sitges n'hi ha varis , però a Cal Pallot , hi consten entre quinze i vint (no ho sabria concretar) . Apart aquest lloc de GAMISSANS , consten fogatges amb mes de deu cases.

Espero haver-te aclarit aquesta confusió .

Salutacions.

Xavier Diaz.