Al pati el foc anava consumint la fusta que donarà les brases necessàries per torrar el pa.
Dins la capella tot està preparat per l’actuació del cor de Cavallers que un any més han pujat fins al Puig de Creu per fer el Cant de la Passió.
L’aiguat sembla agafar embranzida just quan es comencen a sentir les veus madures dels cantaires; una versió en llengua catalana, una en llengua castellana i conclouen amb les Agonies.
Conviden als assistents a cantar tots plegats, l’exercici resulta harmoniós i molt participat; fins les veus que tot d’una es trenquen com ha resultat d’una emoció col•lectiva que a moments trasbalsa, donen el punt de ‘veritat’ a l’acte.
El cel es va aclarint tot just es diuen les paraules de gratitud i de comiat, els qui fan la tornada a peu veuran com la pluja s’atura i els fa el camí més dolç.
Us parlo de Castellar del Vallès , de la IX Trobada de Primavera, i d’una tradició que sortosament mantenen viva un grup d’adults de cor generós.
Si plorant pujo al calvari
Vós, al Cel em pujareu
Puix l’escala per pujar-hi
És l’escala de la creu
Divendres de la Setmana Santa de l’any del Senyor de 2.011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada