Ens permeten accedir al recinte – el lloc és de titularitat privada – i fins ens expliquen com accedir fins al petit edifici de planta gairebé quadrada, cobert amb volta de canó i teulada a doble vessant.
Exteriorment les mides son : 5,10 X 5,60 , que en tradueixen a l’interior en 3,90 X 3,60; l’alçada és de 3 metres a l’arrencada de la coberta, i de quasi 5 metres a la carena del teulat.
No podem accedir a l’interior que presenta un sòl de grava fina d’uns 3 centímetres de gruix; a la part posterior tenim ocasió de recollir imatges d’un accés – avui tapiat – que vindria a confirmar la divisió interior en dos pisos.
Pel que fa a la semblança externa reproduïm del treball de la Sonia Hernández Martínez “ la construcció presenta un aparell força groller, a cavall entre l’opus mixtum vittatum i l’incertum, molt lligat per morter i mancat d’ornamentació “. En termes senzills; la major part de les persones no identificarien aquesta edificació com un petit temple funerari romà. Per descomptat, res a veure amb la sumptuositat de la Torre del Breny.
De la millor manera que podem, recollim imatges de l’indret.
Sortim força decebuts d’aquesta visita; més enllà de la manca de senyalització, habitual per arreu i no sempre imputable a l’Administració, atès el nombre creixent de brètols, vàndals, i demes ‘tribus urbanes’ que patim, l’accés a l’edifici situat dins d’una propietat privada – utilitzada bàsicament com magatzem - , depèn de circumstàncies aleatòries; que hi hagi algú, que et permeti accedir al recinte, que sàpiga de que li parles, o fins que entengui el que li dius ,....
Que en resta avui d’aquella empenta civilitzadora que va aixecar l’exedra ?.
Us deixo uns enllaços que sens dubte us seran d’utilitat.
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGPC/Documents/Arxiu/qmem5053.pdf
http://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/viewFile/20076/292921
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada