ERMITA DE SANT MARÇAL. LA FIGUEROSA. L’URGELL

Tornàvem de Guimerà el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, havíem assistit a la reunió Ordinària de l’Associació Guimera-info de la que ambdós formen part. Durant tot el dia havia estat plovent, i justament quan deturava el vehicle a l’entrada del poble de la Figuerosa , topònim clarament descriptiu -lloc amb moltes figueres en el seu moment- , davant l’ermita de Sant Marçal , l’aiguat feia un ‘crescendo vigoroso’ que ens obligava a fer servir les capellines, i per descomptat el paraigües per protegir l’objectiu de la màquina de retratar; el Tomàs és un crack !.

Hi ha una certa divergència pel que fa a l’antiguitat d’aquesta església, que destaca per la seva senzillesa. L’edifici és d’una sola nau, amb una petita capella lateral i un absis poligonal. Cal destacar l’escut que hi ha a la llinda de la porta. El campanar d’un sol arc està situat a la part superior.



una font ens parla ‘d’edifici medieval del segle XIV’, i una segona el situa all segle XVII , amb l’argument que durant el XVIII la trobem plenament documentada.

Diria que ambdós fons tenen raó, possiblement hi hagué un primer edifici d’estil gòtic al segle XIV, que calgué reformar entre altres moments històrics al segle XVII, ara amb la tècnica ‘trentina’, és a dir edificis rectangulars, sense absis, i en els que l’únic tret que et fa pensar en un temple religiós, és el campanar.

És un lloc comú que a Internet es troba informació de tot, realment la major del que s’hi troba és ‘filfa’ , paraula existent únicament la llengua castellana i que té entre d’altres significats els de : bulo, camelo, engañifa, inocentada, mistificación, pajarota, patraña,…

Dissortadament no disposem en aquesta Catalunya celafopòdica d’una font d’informació fiable i rigorosa, con és el cas d’Anglaterra i altres veritables nacions.

L’Enciclopèdia de ‘Barcelona’, la GRAN, és en el millor dels casos un succedani sense valor.