La capella apareix documentada per primer cop en la visita pastoral del 1446 en que el visitador la descriu com a parròquia sufragània de Santa Maria de Mataró, - de quina existència en tenim constància d’ença del 25 de març de l'any 1008 - i ordena que es facin misses els diumenges i festivitats.
Roser Salicrú en el seu estudi sobre els efectes del terratrèmol del 1448, especifica que no va afectar gaire a la capella de Sant Miquel donada la seva recent construcció. En aquest treball a més, documenta la consagració del temple a partir d’un document del 23 de febrer del 1448 on el bisbe de Barcelona, encomana al bisbe de Sulcis entre altres coses que consagrés la capella de Sant Miquel i Sant Martí de Mata.
El culte a Sant Miquel es troba documentat en el veïnat des del 5 d’abril del 1065. La cita apareix en unes deixes per part de Berenguer Armengol a la seva germana Sança “...concessit dedicationi Sancti Michelis de Mata...”. En un altre document del 1177 també trobem documentat aquest culte a Mata en el testament de Saurina Desledó que llega tres diners al Sant. Aquests elements porta a Ferrer i Clariana a argumentar que el culte de Sant Miquel ja es practicava a la capella de Sant Martí. Compartim aquesta tesis.
Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993), retratava per a l’Estudi de la Masia Catalana a l’agost de 1914, interior de la capella de Sant Miquel de la Mata amb retaule, altar i llum.
En un treball sobre el Cor d’aquesta ermita de Sant Miquel publicat a :
http://www.raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/viewFile/113641/141487
Ens explica :
Coneixem que el mestre de cases Joan Salvador va obrar el cor de Sant Miquel de Mata a partir del contracte datat el 22 de febrer de 1579.
Les obres van consistir a fer el cor i construir una escala de cargol per accedir-hi. En el cor es veu la finestra tapiada de la façana original, que ara dóna a la casa.
I en relació a aquest un temple que exercia funcions parroquials, que es troba en el veïnat de Mata, del terme municipal de Mataró, ens diu :
L'edifici és d'estil gòtic, d'una sola nau -I3'50 de llargada i 6'50 d’amplada -, amb tres cruixies cobertes amb volta de creueria. Els nervis de pedra acaben en la part central amb tres claus de volta, que representen sant Miquel, sant Marti i el cap d'un àngel. En el mur nord hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu, que Marià Ribas datà del segle XVII o XVIII, i una sagristia que comunica, per una porta, amb el baptisteri.
L'entrada al temple es troba en el mur de migdia.
A l'exterior del temple hi ha el cementiri del veïnat, construït el 1805.
Adossada a l'església hi ha la masoveria coneguda com cal Monjo.
Prop de l'entrada de la capella hi ha un sepulcre del 1903.
Del topònim que possiblement comparteix amb Mataró, dèiem que en el seu moment, faria referència a l’abundo d’arbustos de petita alçaria com la farigola i el romaní, que en absència de l’activitat agrícola – com a conseqüència possiblement de les ràtzies pirates – colonitzarien l’indret.
Reconstruïda totalment al segle XVI, i reformada de nou al XVIII, és principalment el campanar – com la major part d’esglésies ‘trentines’ – el que ens fa evident que estem davant d’un edifici aixecat amb fins religiosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada