Anàvem el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés per les terres de la comarca del Maresme, en aquesta ocasió les nostres passes ens portarien fins a l’ermita de Sant Sebastià situada dalt del turó, a poc menys d’un quilòmetre de l’antiga església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres.
L’ermita de Sant Sebastià fou erigida per la pietat popular, en agraïment a la protecció rebuda contra la pesta; s’esmenta l’església en la visita canònica de l'any 1508, fent referència d'unes obres de reparació, això ens fa pensar que l'ermita – de factura clarament ‘trentina’ és més antiga.
La visita de l'any 1601, deixa constància que a la capella hi ha un retaule pintat, al centre del qual hi ha la imatge del Sant i que a l'altar de pedra hi ha una ara consagrada.
A l'any 1643 es fan noves les portes de l'entrada.
Un segle després Francesc del Castillo, bisbe de Barcelona, en la seva visita del 12 d'octubre de 1746 i davant l'estat lamentable que pateix l'edifici, mana que es facin les obres de reparació que calguin, per tornar a deixar l'ermita en perfectes condicions. Per a fer front a les moltes despeses, fins i tot es va suspendre l'almoina de pa als pobres que els Administradors de les Ànimes els repartien, fins acabades les obres
Encara, entre d'altres restauracions importants, farem esment a la de 1866 que van iniciar el Sr. Matas, el Josep Masriera i el seu nebot el pintor Josep Masriera,el pare de Lluís Masriera, conegut també com el Noi de Llavaneres. La guerra del francès i després les guerres carlines havien tornat a deixar l'ermita en un estat ruïnós.
Llavaneres l’any 1.866 com a conseqüència d’un brot de còlera, va esdevenir un lloc de refugi segur per als qui estiuejaven de forma habitual; superada aquesta calamitat pública, i amb agraïment a Dèu pel favor d'haver-los alliberat, expliquen les cròniques que un bon nombre dels qui formaven ‘la colònia d’estiu ‘, i la major part dels llavanerencs van participar entusiasmats en la seva restauració.
Luciano Roisin va retratar l’ermita abans de la guerra fratricida de 1936-1939 , que va deixar novament la seva petja destructiva a Sant Sebastià; les tasques de recuperació i restauració, bàsicament des de la iniciativa privada no s’han aturat des del final de la contesa bèl•lica.
El Casal de Llavaneres, impulsa activament les accions encaminades a retornar el temple al seu estat primigeni. S’organitza un aplec, campanyes per recaptar diners,.... malgrat tot, hi ha mota feina a fer, ja que l’any l'any 2006 va caure el sostre de la sagristia i unes esquerdes importants amenaçaven la nau central.
En la tasca de recollir imatges, advertia a la façana uns forats destinats a suportar el sostre d’una porxada, això ens fa pensar el material que observem prop de l’ermita.
Desitgem que la campanya ‘Salvem l’ermita’, aconsegueixi els seus objectius, i puguem en una propera visita, donar-ne compte.
http://elcasal.entitatsllavaneres.cat/Noticies_1/_uvL8qkQNj8pmnAz2OACdMOhUMpAo7bK4AHAMD8qbecuk34P-mUoXTg
L’Andreu Ventura Devesa, em penjava una fotografia al facebook, l'ermita per dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada