SANT SERNI DE COBORRIU . IN MEMORIAM DE LA MAREDEDÉU D'AQUESTA ADVOCACIÓ. BELLVER DE CERDANYA. LLEIDA. LA VEGUERIA " IN PECTORE " . FINS QUAN SENYOR ?- DELS PIRINEUS.

Rebia una nova crònica de l’equip excepcional que formen el Miquel Pujol Mur i Rosa Planell Grau, en aquesta ocasió ens expliquen la seva visita a Sant Serni de Coborriu, església propera a Bellver de Cerdanya, i a la que s’arriba seguint la pista que porta fins el coll de Pendís. És un edifici de nau única rectangular i molt allargada amb absis semicircular i voltes de perfil ogival de meitat del segle XII, a l'absis s'aprecien dues finestres de doble esqueixada, una situada en la part central i l'altra al sud-est, amb arc de tres dovelles estretes i corbades.

La nau posseeix una capella lateral edificada el 1686 en el mur sud, en aquest costat es troba la porta d'entrada que al muntant dret té gravat un bust d'una imatge popular amb el cap cobert amb un barret i els braços en posició d'oració.

Disposa d'un campanar de cadireta de dos ulls sota el qual es troba un petit ocul.

Documentada a la fi del segle X a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. L'església va ser consagrada sota l'advocació de sant Serni pel bisbe d'Urgell Pere Berenguer l'any 1137, qui nou anys més tard va en l'acta de Dotàlia,va constituir-la en seu parroquial , i dotant-la amb l'església de Sant Martí Vilavedra en qualitat de sufragània. Vilavedra va desaparèixer com a conseqüència d'una plaga de pesta, i es conservaven únicament les runes de l’església a la vora del torrent de l’Ingla. Al 1198 va ser saquejada pels Albigesos que es van emportar tres llibres, robes del rector i tots els ornaments. També consta l'incendi que va patir el 1793 per part dels francesos. L'última profanació que va sofrir va ser durant la guerra civil espanyola de 1936, quedant abandonada fins la seva restauració el 1967. Actualment constaten que s’han desbrossat els voltants, i s’estan fent obres a la part exterior del temple per arranjar l’entrada i fer un passeig davant de la porta d’accés.

L’Enric Sànchez-Cid, m’enviava una fotografia de la imatge de la Marededéu de Coborriu, de la que llevat d’error no en fan esment la Rosa Maria Asensi i Estruch , el  Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992 , i l’ Enric Ventosa i Serra, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0709801.xml

https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Girona&ver=1499#tgv