La població originàriament estava emplaçada en un promontori (el Pedró) de 12 m d'altitud; la Vila conserva el nucli medieval primitiu situat en la petita elevació del terreny abans esmentada, i dominat per l’edifici de l'església parroquial dedicada a Santa Maria del Mar o de Palamós. Els carrers són estrets i en pendent, per aquesta raó encertadament assenyalava Josep Pla, que la posició de Palamós encarada a ponent sobre la badia permet que des dels seus carrers i miradors es puguin contemplar uns crepuscles magnífics sobre la mar i les muntanyes que la limiten.
L'església parroquial d'estil gòtic tardà té el seu origen en una capella dedicada a Santa Maria; l’esglesiola fou bastida el 1334, i era sufragània de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà; fou ampliada el 1371, i finalment designada parròquia independent el 1428.
L'any 1434 s'inicià la construcció del temple actual, que continuaria l’any 1.521 en que s’aixecaren les dues darreres capelles laterals, el cor, el vestíbul, les portes del sud i de l'est i el campanar.
L’actual temple de s proporcions considerables , està orientat al nord i té els murs arrebossats, la volta, única, és dividida en cinc crugies per arcs torals apuntats i a cada costat hi ha cinc capelles gòtiques, amb algunes claus de volta decorades; l'absis és poligonal a l'interior i semicircular a l'exterior. Té cor d'arc rebaixat. Al frontis s'obre una porta adovellada i a la dreta sobresurt una torre adossada. El campanar és una torre de planta quadrada, amb coronament apiramidat modern (aquesta estructura particular es deu a que s'hi va integrar l'antiga “torre del Consell” del segle XIV). A la banda dreta de la nau s’obre una porta goticorenaixentista de complicada decoració (segle XVI), la decoració escultòrica però , és escassa.
Ens expliquen que el retaule de l'altar major , tot i que parcialment destruït a la Guerra Civil , conserva dos elements originals del final del segle XVI: el bancal de 1580, construït pel mestre imaginaire Joan Ballester, i els set quadres pintats pel pintor renaixentista Isaac Hermes Vermell d'Utrech, pintor de cambra de Lluís de Requesens, governador de Milà.
Davant les més que modernes instal•lacions, i amb el fons d’uns edificis de gran alçada a primera línia de mar, costa d’imaginar com era aquest indret quan l’ any 1279 per a defensar el seu port reial es va fundar Palamós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada