dilluns, 23 de maig del 2011

PORTLLIGAT I SANT BALDIRI. . ALT EMPORDÀ

Ens arribàvem unes magnifiques fotografies i una minsa crònica des de l’Alt Emporda, que ens envia el Feliu Añaños i Masllovet, que juntament amb la Montserrat, continuen fent camí per la vora de la mar.

En aquesta ocasió s’aturaven a Portlligat, lloc de que diu l’eniclopedia de ‘ Barcelona ‘ :



Veïnat del municipi de Cadaqués (Alt Empordà), que es troba al fons de la badia de Portlligat, entrant de la costa de la península del cap de Creus, al Nord de la badia de Cadaqués, tancada per l'illa de Portlligat.

Té el seu origen en un grup de barraques de pescadors. Salvador Dalí s'hi féu bastir la seva residència.

Efectivament, quan va tornar de Nova York, Salvador Dalí es va instal•lar a Portlligat, una de les cales del terme de Cadaqués.

Sembla que el pintor havia considerat la possibilitat de situar el seu museu principal a Cadaqués, enlloc de fer-ho a Figueres, on és actualment. Els fets tossuts ens diuen que aquesta hipòtesis – com tantíssimes d’altres – van ser descartades per raons diverses, i no sempre lògiques i raonables.

La presència de Salvador Dalí va fer que pelegrinessin fins aquí personatges tan destacats com García Lorca, Picasso o Walt Disney.

Al llarg dels anys molts artistes de diferents disciplines, s'han vist seduïts per la plasticitat de les cases blanques al voltant de l'església de Sant Baldiri; Eliseu Meifrèn, Albert Ràfols-Casamada, Roca-Sastre, Àngel Planells (fill de Cadaqués), Tharrats, Eduard Arranz Bravo, Norman Foster, Ramon Aguilar Moré, Marc Aleu, Jordi Curós, Benguel, Rafael Bartolozzi, Shigeyoshi Koyama, Ramon Moscardó, Josep Moscardó, Francesc Todó, Maria Girona, Isabel Garriga, Josep Rovira, Antoni Pitxot, Maurice Boitel i molts altres que ens farien allargar aquesta crònica en excés.

Esperem de l’amabilitat dels nostres lectors, que ens completin les dades històriques d’aquesta esglesiola,a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Responen a la nostra petició El Toni i l’Esther ens expliquen que l’advocació correcta no és Santa Maria, sinó Sant Baldiri , i que havia estat dedicada als sants Abdó i Senent, que, segons la tradició, van ser salvats pels cadaquesencs després d'haver naufragat a Portlligat.

Està situada al costat del cementiri, - que mereix una detallada visita – i fou aixecada l’any 1702 segons figura inscrit a la portada. Església de nau única, pintada d’un blanc immaculat, en el seu interior hom pot admirar la perfecta exedra que aixopluga l’altar, i la peculiar imatge del sant Crist.





Reproduïm de "Cadaqués". Ed. Juventud. Barcelona, 1947

"L'actual cementiri de Cadaqués és una meravella. Tres fossars hi ha a la Costa Brava bellíssims: el de Begur, el de l'Escala, el de Cadaqués. Els dos primers són bells de dins estant, per si mateixos, però llevat de la mar, que des dels murs es veu, la naturalesa circumdant no els acompanya. El cementiri de Cadaqués, en canvi, és, si és permesa la llibertat, complet. S'hi pot anar pel rastell que surt del Poal -que era el camí que feien abans els enterraments- o sortint de la plaça de les Herbes. Quan de sobte apareix entre els olivars l'arc del porxo frontal de l'ermita de Sant Baldiri, amb la capelleta del campanaret, blanca de calç, d'una proporció i d'una gràcia tan madures, que tot sembla ja decantar-se cap a una melanconia pensativa, hom té la sensació de trobar-se davant d'una humil cosa perfecta. Els xiprers es veuen darrera les parets. Al voltant hi ha la calma, una mica trista, de les oliveres. La simplicitat és enorme. Però és una simplicitat molt complexa. Hi ha moltes més coses que en una pintura trista de Rusiñol o de Meifrèn. Ja queda entès que no hi ha a Palestina res tan palestinenc (en el paisatge) com Cadaqués, com res no hi ha a Grècia (en el paisatge) tan grec com Cadaqués. En aquest paisatge hi la quinta essència d'aquestes il•lusions perquè s'hi produeix la superposició del xiprer i de l'olivera (...).

(...) En aquest paratge de Sant Baldiri i del fossar de Cadaqués, hi veig la quinta essència d'aquesta obscuritat aparentment tan clara que és la vida en el Mediterrani, terrenal i angèlica, pobra i solar, prodigiosa i miserable -la quinta essència de la nostra vida."


Josep Pla

Infinita gratitud al Toni i la Esther.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada