EL CENTENARI DE LA U.E.CASTELLAR, EL DRAC I EL SANTUARI DEL PUIG DE LA CREU

Anàvem prop de les 19,00 hores del divendres 3 de juny de 2.011, el Joan Vives Castells i l’Antonio Mora Vergés, amb les màquines de retratar i filmar fins al Santuari del Puig de la Creu.




En aquest cim segons la llegenda que recollirà Mossèn Anton Vergés Mirassó en el seu llibre «Sant Llorens del Munt: son passat, son present y venider», trobarà la mort el famós Drac que des de les alçades de Sant Llorenç del Munt, assolava les terres de l’alt Vallès :

Y fènt la última volada caigué en lo sot de Goleras ó sia en la falda de la montanya nomenada lo Puig de la Creu, y ab petitas empentas ó voladas arribá al cim de esta montanya, que está sobre lo antiguissim poble de las Fabregas, després Tolosa (y ara Castellar), ahont los cavallers lo vejeren cáurer y ohian los horrorosos crits y xiulets ó brams que feya á pesar de trobarse situats á la falda de la montanya de Sant LLorens del Munt.

Aquests fets segons la tradició son l’origen del Monestir d’homes que s’aixeca al lloc on va ser ferit el drac, i el de dones on va trobar la mort.

Dins dels actes del Centenari de la U.E.Castellar s’havia programat amb la col•laboració del propietari d’aquest singularíssim edifici, una concentració de persones que assistirien a l’encesa d’uns focus a les 21,45 que il•luminarien el santuari, en quina torre lluiria excepcional l’ensenya del club, i la posterior baixada amb llums de diferents colors fins al camp de futbol.



Al voltant de les 20,00 arriben les primeres persones que recuperaran forces amb un bon tall de coca i un traguinyol de mistela abans de gaudir d’aquest excepcional mirador, al que acaronarà la llum del sol més enllà de les 21,00; quan al nombre total de participants, grans i petits , fèiem una estimació que superava amb escreix els dos-cents.




A les 21,45 s’encenien els focus que ens permetran tenir una nova visió, del conjunt de Santa Maria del Puig de la Creu. A partir de les 22,00 amb les llums de color enceses comença el retorn fins a Castellar, que acabarà al camp de futbol on els espera un rom cremat i concert d’havaneres.



Feta en la feina ens acomiadàvem del Gener Martí Montllor, al que agraíem les seves fineses, i mentre desfèiem el camí pensava que l’efecte acústic i lumínic d’aquesta trobada excepcional, ha reproduït per als espectadors que estaven a la Mola, els fets que ens descrivia de forma magistral l’il•lustre castellarenc Mossèn Anton Vergés Mirassó.

En tot cas, hem estat espectadors privilegiats d’un acte, que a poc que ens esforcéssim, podria esdevenir tradició festiva local , i qui sap si amb el temps Festa Tradicional d’Interès Nacional, i fins Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.



A casa, mentre feia la crònica, i seleccionava les imatges que l’acompanyaran, la imatge en blanc i negre d’una pintura del Drac desapareguda en els primers decennis del segle XX, em semblava que tenia avui una mirada burleta, com dient : Aquestes coses de vegades passen, oi ?.