SANT CEBRIA DE FOGARS. LA TORDERA. CATALUNYA

Anava a Fogars a la comarca ‘natural’ de la Tordera, la urbanització del terme és alhora que dispersa, anàrquica, i això, juntament amb la senyalització deficient, i la quasi total absència ‘d’aborígens’ complica força la tasca de trobar l'església parroquial de Fogars, dedicada a sant Cebrià, que es troba en un indret aïllat, a la riba de la Tordera.



La vila rural de Fogars (Falgars) i l'església parroquial de Sant Cebrià són esmentats ja el 974 en una butlla del papa Benet VI a favor del monestir de Sant Pere de Rodes i en un precepte de Lotari del 982 a favor del mateix monestir.

En una butlla del papa Luci III del 1185 consta que el monestir de Breda hi tenia importants alous.

El terme estigué integrat des del principi al del castell d'Hostalric, dins les vastes possessions dels antics vescomtes de Girona, després vescomtes de Cabrera.

L'edifici actual – possiblement amb caràcter d’església votiva - va ser reconstruït l'any 1590, data que figura a la llinda de la porta.

El temple consta d'una nau única capçada amb un absis semicircular, amb contraforts i un campanar de torre centrat damunt la façana.

La porta és senzilla, de llinda recta i amb una fornícula semicircular al damunt.
L'any 1936 fou destruït un retaule de la fi del segle XVI gòtic tarà, que tenia el Davallament de la Creu en el centre, i Sant Sebastià i Sant Roc a banda i banda.

Els diners d’Amèrica van provocar un allau d’ampliacions, reformes i/o reconstruccions de les esglésies romàniques; en el cas de Fogars, el xiprer que s’alça entre el cementiri i l’església darrera del comunidor, és l’únic element que ens fa pensar en un edifici religiós, que la posterior visió de la campana ens ho confirmarà.



M’acostaré fins quasi al llit de la Tordera, que baixa curulla d’aigua.




Amb el prec de fer-me arribar si existeixen els Goigs d’aquesta església, a l’email coneixercatalunya@gmail.com us deixo un enllaç per poder-los veure i llegir :
http://bibliogoigs.blogspot.com/2010/09/goigs-de-sant-cebria-la-seva-festa-es.html




No he sabut quantificar els beneficis del comerç amb Amèrica, ni del transport d’esclaus des de l’Àfrica fins aquell continent; sumar els despropòsits que tot això va ‘facilitar’, les ‘desamortitzacions espanyoles’ , fetes en olor de corrupció, i la general estultícia d’aquesta raca maleïda, em porta al nostre present , que per dir-ho de forma ‘educada’ és un resultat molt decebedor.

Sota el comunidor m’acullo a la infinita bondat de Déu.