divendres, 10 de juny del 2011

SANTA MAGDALENA DE SERINYÀ. IN MEMORIAM. BELLVER LA CERDANYA JUSSANA

Trobava un deliciós poema de l’Emili Foixonet datat l’any 1968, en el que en relació al poble de Santa Magdalena de Talló o de Serinyà, diu :

Com dors arrodonit de gegant que es prosterna,
s’allarga vora la Ingla un turó, coronat
d’un poblet, ossam trist del viure abandonat,
ruïna que s’adorm dins una queixa eterna.

Cada onada de runa amb sa paret alterna,
i sa disfressa mostra un rostre de damnat,
el finestram, com ulls, hi mira al•al•lucinat
l’espai, i dins el dol el caseriu s’interna.

Hi prega al seu capçal, a l’ombra d’un cantó
pels casalots oberts, sense llar, ni llantó,
la santa Magdalena, esper de la muntanya;
dues cases només dins l’aire escampen fum;
s’esfulla, a poc a poc, una flor de Cerdanya,
com dins la immensitat tota cosa es consum.

Hi ha cases avui en aquest agregat de Bellver de Cerdanya, el que no hi ha des de fa segles és l’ermita que dona nom al lloc.

Se’n troben referències fins al segle XVI, i les minses dades històriques que tenim ens permetrien pensar que fou aixecada a darreries del segle X.

No hi van ser a temps els desamortitzadors corruptes, ni els qui trafiquen amb el patrimoni de tots, Santa Magdalena de Serinyà va desaparèixer engolida per la misèria econòmica que literalment s’ha emportat la gent, i amb ells la vida, d’aquestes terres.

M’agradaria saber més coses de l’Emili Foixonet , al que li han dedicat un carrer a Bellver de Cerdanya, sou pregats de fer-me arribar la informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Aparició de Jesús a Maria Magdalena

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Magdalena_de_Tall%C3%B3

Emili Foxonet (El Soler1890 — Perpinyà1972) oficial d'artilleria,  en jubilar-se es dedicà intensament a la poesia i, en general, a la cultura catalanes. Ocupà el càrrec de tresorer al Grup Rossellonès d'Estudis Catalans, primer, i a l'Institut Rossellonès d'Estudis Catalans, després; a aquesta darrera institució també feu de director-gerent de la seva Revista Catalana, d'aparició trimestral. Obtingué el mestratge en Gai Saber, i fou autor de poesia clàssica amb un vessant preciosista. Va ser també síndic de la mantinença catalana del felibrige i mantenidor de la secció catalana de l'Académie des Jeux Floraux. Publicà a la revista del GREC Sant Joan i Barres. Als Jeux Floraux de Tolosa de Llenguadoc del 1965 , fou guardonat amb el "Narcís" amb el poema Arbre. Als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Caracas del 1966  va guanyar el premi "Rosselló" per Oda al Rosselló

L’Isidre RIBOT CASADESUS , em deixava un comentari ; vaig conèixer personalment l Emili Foixonet. Quan tenia 8 o 9 anys vivia a Santa Magdalena, ens fascinaven els germans Foixonet, pujaven a peu des de Bellver, on estiuejaven, i parlaven un català estrany, afrancesat.

A la canalla ens feien preguntes i xerraven una estona.

Ens explicaven coses de l natura i anècdotes.

Recordo que ens varen regalar un llibret de poesies que encara conservo. I la poesia de Santa Magdalena manuscrita i no publicada al llibre.

En matèria de Patrimoni històric, les capelles, oratoris, ...,  han passat de ser objecte d’atenció i estudi,  a l’oblit més clamorós, i el “ coneixement religiós”  a considerar-se quasi, un “ vici pervers”.   

Darrerament els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina. Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

 El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

El Diumenge  9.6.2024  - i  en qualsevol contesa electoral - eviteu triar  als “ caïnites “ ,  fàcils de reconèixer, son els que fan costat als genocidi dels palestins, ,   els  que conreen l’odi a les minories,  els que justifiquen la subordinació de les dones, i adhuc la seva mort, els que   callen davant de la injustícia, l’explotació,  el narcotràfic, el tràfic de persones, --, els que criden contra la pau, la concòrdia , el perdó,.... 

Que Santa Maria de Magdala, la Magdalena   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  canetencs  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 


2 comentaris:

  1. Jo vaig conèixer personalment l Emili Foixonet. Quan tenia 8 o 9 anys vivia a Santa Magdalena, ens fascinaven els germans Foixonet, pujaven a peu des de Bellver, on estiuejeven, i parlaven un català extrany, afrancesat. A la canalla ens feien preguntes i xerraven una estona. Ens explicaven coses de l natura i anècdotes. Recordo que ens varen regalar un llibret de poesies que encara conservo. I la poesia de Santa Magdalena manuscrita i no publicada al llibre.

    ResponElimina
  2. Jo també conservo un llibre de poemes que va dedicar a la meva tieta.

    ResponElimina