EL ROSER DE GÓSOL. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ. LLEIDA.

Fèiem via muntanya amunt, la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur, el Joan Escoda Prats, el Joan Vilardell Illa i l’Antonio Mora Vergés, anàvem a visitar l’antic poble de Gósol; la plaça que deixàvem darrera nostre no tenia res a veure
amb la que retratava l’any 1.919, el Josep Salvany Blanch.



En la pujada, al costat quasi d’una de les parets que limitaven l’antiga vila closa, s’aixeca una esglesiola d’estructura clarament ‘trentina’, dedicava a la Mare de Déu del Roser. Aquesta advocació va ser instituïda pel Sant Pare Gregori XIII (1.502-1585). L’edifici no va cridar l’atenció del Josep Salvany aleshores, i li dedica avui escassament una línia la pàgina web de l’Ajuntament.



Recolliré una imatge de l’interior amb la OLYMPUS FE-100; s’adverteix amb claredat, que en aquesta esglesiola ni que sigui de forma esporàdica es manté el culte.




La seva ubicació fa complicat obtenir imatges de tot l’edifici.

El topònim Gósol, originàriament Gosole [ l’article anava al final, i com trobem avui en la llengua francesa, les vocals a final de paraula son mudes ], no ha trobat - encara - una transcripció, des de la doctrina. Com a hipòtesis, atenen al fet que en la seva major part els topònims son descriptius, i la població estava originàriament dalt d’un turó , bàsicament de pedra, proposem un significat similar al de Codines. Insistim en el fet que la nostra proposta és únicament una hipòtesis, i estarem encantats en modificar-la, si algú aporta un significat més escaient.