Catalunya experimentà durant el segle XVIII un important increment demogràfic; la participació catalana en l’espoli de les colònies americanes per la via del comerç, portarà literalment un riu de diners, que es traduiran en alguns casos en l’aixecament d’esglésies, ermites, capelles i oratoris. En la nostra estultícia sempre ens ha semblat que així tindríem a Déu content !
Podem pensar que l’ermita d’una sola nau amb absis semicircular, campanar d’espadanya d’un sol ull, porxo amb arcades de mig punt, teulat de teula àrab a dos vessants i un ràfec de tres fileres de teula plana al seu voltant, té aquesta advocació pel fet que una gran part dels seus fidels – una vegada més – venien de França, en aquesta ocasió per participar dels beneficis de la ‘ festa americana’.
El diumenge 3 de juliol celebraven el seu aplec, i trobava obertes les portes de l’ermita, l’interior , molt acollidor - té una llargada de 12 metres per 7 d’ample, i està coberta per tres tipus de volta. Presideix Sant Marçal com toca, però a la dreta de l’altar hi ha una figura femenina amb un nen als braços, que em crida l’atenció i quina advocació no s’esmenta. Si algun lector la coneix li agrairé m’ho faci saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Els diners d’Amèrica van permetre reedificar, reconstruir, modificar i fer de cap i de nou, moltes esglésies del nostre país; en algun cas son edificis ‘mastodòntics’ que reflectien més la capacitat econòmica dels qui n’assumien el cost, que la devoció cristiana.
No és sortosament el cas de Sant Marçal de Llemotges de Santa Coloma de Farners, que segueix bàsicament el ‘ model tradicional’, amb l’addenda clàssica de l’ampli porxo, molt comú també en les petites esglésies de l’Alt maresme.
La gent prenia posició sota els arbres, quan es fan Aplecs al mes de juliol , si vols dinar mínimament fresquet és el que toca, oi ?. Que per molts anys !!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada