VIVER I SERRATEIX. MONESTIR DE SANTA MARIA. EL BERGUEDÀ

Ens aturàvem per retratar de lluny el Monestir de Santa Maria , avui en el terme de Viver i Serrateix, anàvem la Rosa, el Miquel i l’Antonio, els meus sherpes ja havien visitat l’indret almenys en una ocasió anterior :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/04/santa-maria-de-serrateix-bergueda.html



M’alegrava saber la fundació es devia al comte de Cerdanya i senyor d’aquestes terres , Oliba Cabreta, l’any 977 el va dotar amb diverses propietats i es va aixecar una nova església. Recentment havia fet la crònica d’un magnífic pont romànic que porta el seu nom :
http://relatsencatala.cat/relat/pont-del-comte-oliba-campdevanol-racons-del-ripolles/1032750



M’expliquen – no podíem accedir al temple – que a l’entrada s’hi mostra el sarcòfag del comte Oliba Cabreta. El sarcòfag, que és d’època gòtica, té a la tapa una figura jacent d’un cavaller. Segons una antiga tradició fou enterrat en aquest monestir.

A cavall entre el segles XI i XII, es va construir una tercera església, ja d’estil romànic (1077-1126), que és l’actual.

El Monestir tenia possessions a Serrateix, Viver, Castelladral, Avià, Alpens, Matamala i la Cerdanya principalment.

Aquesta església romànica és una espaiosa construcció de creu llatina amb una nau i tres absis; avui només es conserva l´absis principal amb la decoració llombarda.



Tenia una cripta i un cimbori circular.

Els segles XIV i XV foren temps difícils amb fams, pestes, guerres, que deterioraren les edificacions.



En el segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós, manà aixecar la Torre-campanar per a la defensa del lloc, que s’ha convertit en l’element emblemàtic del Monestir.

El segle XVII fou una època d’esplendor amb una profunda renovació de les dependències monàstiques i la construcció de retaules barrocs per al temple.

En el XVIII, ‘ els diners d’Amèrica’ permetrien al Monestir fer una intensa reorganització de la seva economia, això va fer possible renovar el Claustre i l’interior de l’església, que fou enguixada segons la moda neoclàssica. Forma un conjunt harmoniós i d´una serena bellesa. És poc habitual trobar-ne en monestirs benedictins i per tant constitueix un dels elements d´interès de Serrateix.

Per Santa Maria, però també per Catalunya i Espanya, seria el ‘ cant del cigne’, les successives pèrdues de les colònies americanes, ens portarien a l’absoluta misèria, que obligaria a les corruptes administracions reials, a desamortitzar primer els bens de l’església, i malvendre tot el ‘patrimoni’ colonial.

El 1835 fou suprimit el cenobi arran de la Desamortització. Ha continuat subsistint com a simple parròquia fins avui.

L´any 1936, al inici de la Guerra Civil, el Monestir fou saquejat i incendiat. Van desaparèixer els retaules, cal destacar els dels Sants Màrtirs i del Roser, el mobiliari i els objectes litúrgics de l’església.

El foc va enrunar les dependències monàstiques de les ales est i sud del Claustre.



L’any 1977, arran de la celebració del Mil•lenari de la fundació oficial del Monestir, es va constituir el Patronat d’amics de Serrateix per a promoure’n la seva recuperació.

És dolorós recollir el testimoni d’un passat que malgrat els avenços en tots els camps de la tècnica i el coneixement, no aconseguiríem reproduir en els nostres dies.



Al costat de la portalada del Monestir, el fossar acull als veïns que han lliurat ja l’ànima al Senyor.