COLONIA JORBA. RACONS DEL CALDERS. MOIANÈS

Anàvem la Rosa, el Miquel, la Maria Jesús i l’Antonio fins a la Colònia que fundà l’any 1.892 en Pere Jorba i Gassó [ Calaf, Anoia 1849 – Manresa- Bages 1.927 ] , s’hi accedeix des de la carretera de Navarcles a Calders, per una pista asfaltada; la Rosa i el Miquel – sherpes emèrits per les terres del Berguedà -, han tingut ocasió de visitar i conèixer la majoria d’instal•lacions - tèxtils i mineres – que al llarg del Llobregat s’aixecaren a les darreries del segle XIX, seguint aquest model de ‘colònia ‘.Fem un tomb per l’indret, i advertim per arreu plaques de color blau que indiquen : forn de pa, botiga, cafè , barberia, carnisseria, escola, administració, ...ens crida l’atenció un que diu maquina de parar, s’anomena així, o millor s’anomenava en aquell temps d’aquesta forma, un sistema molt complex en el que trobem : un llit o suport dels plegadors d’ordit, una pastera que conté l’aprest, un assecador d’aire calent amb una campana d’aspiració del vapor produït, i un capçal enrotllador on es torna a enrotllar l’ordit ja encolat en el plegador que anirà al teler.

De l’ofici de Paraire ens diu l’enciclopèdia ; Paraire , persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana; sovint els oficis de paraire i teixidor coincideixen en una mateixa persona, com també el de paraire i abaixador.

Recordo en una anterior visita la xerrada que feia amb una ‘resident’ a la Colònia; ens explicava que actualment la majoria hi viuen només en cap de setmana i mitjançant un contracte de lloguer; al bon temps es fan visites guiades i únicament d’aquesta forma és pot accedir a contemplar les màquines que com a veritables peces de museu conserva l’antiga fàbrica de la Colònia.



En aquesta ocasió no coincidíem amb ningú, només sota la represa al llit del Calders, es sent la remor d’un motor, hi ha un tractor que sembla estar netejant la llera, possiblement en previsió de les possibles tempestes de final d’estiu.



A l’altre costat del riu, s’aixeca la Església de Sant Pere de Viladecavalls de l’any 1944, dita col•loquialment ‘ la nova’ , per diferenciar-la de la que fou cremada durant els dies tràgics de la Guerra 1936-1.939, i exerceix avui prop de la casa dita del Llucià la funció de magatzem.



El riu Calders des de seu naixement ‘tècnic’ a Monistrol de Calders, fins al punt en que dins del terme de Navarcles lliura les seves aigües al Llobregat, és una fantàstica successió de raconades tant boniques com desconegudes.

La ‘seva’ Televisió, la dels barcelonins, no acostuma a parlar gaire de Catalunya, ho fa en ocasió d’algun incendi – forestal o no - , o d’una acció dramàtica i/o violenta.

Ens plantegem seriosament, la segregació d’aquesta conurbació ?.