A Barcelona, com a d'altres ciutats medievals, la leproseria se situava fora de les muralles, com a mitjà de protecció contra la malaltia. Tanmateix, el nou recinte emmurallat de Pere III la incorporà al perímetre de la ciutat.
De les diverses instal•lacions que integraven l'hospital, únicament se n'ha conservat la capella de Sant Llàtzer, patró dels leprosos.
La capella romànica modernament restaurada, és de nau única i té un absis semicircular amb lesenes i arcuacions llombardes i una finestra de mig punt amb arquivoltes que descansen sobre columnes amb els capitells decorats. La coberta original va ser substituïda per una volta amb llunetes, en la qual es van obrir dos ulls de bou.
La façana que dóna a la plaça Pedró té una fornícula feta construir per Erasme de Gònima el 1792.
L'absis que es pot veure actualment des del carrer de Sant Llàtzer, havia estat durant molts anys ocult dins del pati de l'illa de cases.
El 1906, es va traslladar la leproseria a Horta i la capella va passar a ser utilitzada com a església, fins al 1.913 que va ser tancada al culte i dessacralitzada, es faria servir com magatzem de fusta o estanc, fins a la seva rehabilitació per Adolf Florensa el 1954.
El romànic de Barcelona no rep – ni de lluny – el mateix tractament que els edificis modernistes. Aquesta actitud retrata perfectament el tarannà de les nostres Autoritats en l’àmbit cultural.
L’Antoni Calvo Uribe publicava el 29 de desembre a les 12:09 unes fotografies d’aquesta església, en les que hi ha una vista del interior.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada