Res en aquest edifici recorda la primitiva església – possiblement romànica – de la que es fa esment un document que recull una transacció entre Pere Cella i Pere Perarnau en relació a una vinya. Tenia la categoria de parròquia segons documents de l’any 1.403, en els que s’esmenten el masos de la Cella, del Puig, de la Fàbrega i encara d’altres avui desconeguts, que rebien aquí els auxilis espirituals.
Us recomano l’atenta lectura d’aquest enllaç :
http://people.itu.int/~costa/Historia-Casserres.pdf
L’edifici actual, és una església d'una sola nau amb un transsepte molt marcat i sense absis. Coberta a doble vessant, la façana orientada a migdia està coronada per un petit campanar d'espadanya modern.
La porta té la data 1848 sota l'anagrama de Maria. El cos de l’edifici en forma de creu és obra de Gregori Canudes, i les dues capelles laterals del seu fill Josep, de l’any 1883.
Ens expliquen que dins de l’església hi ha dos sarcòfags procedents de Sant Pau de Casserres, els quals daten del Segle XIV. Un dels sarcòfags, situat en una falsa fornícula al mur lateral dret, té esculpida al damunt de la tapa la figura d'un guerrer o cavallar, força erosionada pel temps. El cavaller, que agafa l'espasa amb les mans, va vestit amb una túnica de mig genoll amb un punyal al costat dret. L'altre sarcòfag, la mur lateral esquerre, correspon a un eclesiàstic que, com l'altra figura, jeu i té el cap damunt d'un coixí. El cos presenta els motius heràldics dels Pinós i els dels Cardona i el fris superior, en lloc de l'ornamentació, presenta la inscripció HIC IACET G. DE NIUBÒ (aquí reposa G. de Niubò). Va vestit amb una llarga sotana que li cobreix fins al peus i amb un mantell molt ample botonat al pit i col•locat sobre les espatlles, mostra el cap i el cos molt estilitzats, amb les mans encreuades damunt el ventre, sostenint un escut triangular curvilini i pla sota el qual surt l'estola.
De l’inefable Charles d’Espagnac (1875-1839), més conegut per ‘Comte d’Espanya’, i al que cal agrair que els anys 1838-39 destines l’edifici per a dipòsit d’armes, sobretot d’artilleria, se’n expliquen històries truculentes; no en va li adjudicaren sobrenoms com ara “el tigre de Catalunya” o “l’assassí de Catalunya”.
Capità general de Catalunya, entre 1827 i 1832 va instaurar un autèntic règim de terror des del seu quarter general a la Ciutadella de Barcelona.
Una de les moltes mostres del seu peculiar caràcter, era que tenia molta mania a les trenes de les dones. Per això en una ocasió va pagar un grup de gitanos esquiladors (aquesta professió era molt comú en el poble gitano) perquè empetitissin les dones amb trenes i les esquilessin.
Les noies corrien atemorides davant els gitanos mentre ell gaudia i reia de l’escena.
Tenim mal veïns, al sud, al nord, a l’est i a l’oest. Per intermediació de Maria, renovo la meva pregaria ; Senyor, allibera el teu poble !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada