MONESTIR DE SANT PERE DE GRAUDESCALES. VALL D’ORA. EL SOLSONÈS

Anàvem fins a Sant Lleir de la Vall d’Ora, la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, deixàvem el vehicle a l’aparcament, i fèiem via pel camí de terra – amb algun punt de reforç encimentat – que ens portarà fins a Sant Pere de Graudescales; al pont de fusta li manca un dels travessers, això però, no fa aturar als qui volen arribar fins aquí amb el seu vehicle – que son molts -. Els que fem el trajecte a peu, ja cal que anem amb compte perquè alguns corren com un esperitats.

Del lloc s’explica que ql principi del segle X el prevere Magnulf, potser rector de la Móra, edificà en aquest lloc una església dedicada a sant Pere, consagrada el 913 pel bisbe d'Urgell Nantigís, i un estatge.

D'acord amb el bisbe i el comte Borrell, el prevere Francemir hi edificà el monestir perquè s'hi establís una comunitat de monjos que seguissin la regla de sant Benet. De fet, la comunitat fou de preveres de tipus canonical, que probablement per l'aïllament del lloc només perdurà fins al segle XIII, i el 1270 l'església esdevingué parròquia, títol que mantingué fins finals del segle XVI, aleshores Sant Pere passà a ser sufragània de la parròquia de Busa.

Cap el 1680 s'ensorrà la part de ponent de la nau, cosa que va obligar a fer una paret prop del creuer per aïllar la part sinistrada de la que encara es trobava en bon estat. El retaule de Sant Pere fou traslladat a la parròquia de Busa. L'església quedà abandonada i gairebé en ruïna.

El prior i després el rector detingueren el títol de degà de la Vall de Lord fins a la formació del bisbat de Solsona

Als anys 1956-58 , per acord de les diputacions de Lleida i de Barcelona, es restaurà l'església i s'estudiaren les ruïnes del monestir.

El ‘preciosisme’ que tothom elogia i reconeix quan visita Sant Pere de Graudescales, és una de les característiques de les ‘ falses romàniques’ que des de la seva posició al capdavant del Servei de Conservació de Monuments, va generalitzar l’arquitecte Camil Pallàs Arissa.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/les-falses-romaniques-del-camil-pallas.html

Als anys 80 hi hagué una nova restauració molt acurada, es van eliminar les restes de construccions annexes (el monestir) que enlletgien el conjunt i mig l'amagaven.



L’edifici que ens ha arribat és d'una sola nau, amb planta de creu llatina. La nau i el transsepte són coberts amb voltes de canó de mig punt, d'igual alçada i perpendiculars l'una amb l'altra. Al creuer, sobre els arcs de reforç, s'alça la cúpula damunt de trompes. El llevant de la nau és acabat amb un absis i als dos braços del transsepte hi ha les corresponents absidioles.



Té tres portals: un als peus de la nau i dos al transsepte, l'un al sud i l'altre al nord. Hi ha una finestra cruciforme a ponent i dues a l'absis major, asimètriques, l'una és al mig i l'altra a un costat. També tenen finestres les absidioles, els caps del transsepte i la nau, una a cada costat. Totes són de doble esqueixada i ampit horitzontal. Els absis presenten una decoració amb faixes d'arcuacions sense lesenes.

La cúpula, que exteriorment forma un cimbori vuitavat sobre un cos prismàtic de base quadrada corresponent a les trompes de dins, al cim té una obertura circular aixoplugada per un arc que sobresurt de la teulada.



Per Acord del Govern de la Generalitat de 26 de maig de 1.998, publicat en la Resolució de 3 de juny de 1.998; l'església fou declarada «Bé Cultural d'Interès Nacional»

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/07/tresors-de-la-vall-dora.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/07/mes-tresors-de-la-vall-dora-solsones.html

Hem vingut a la Vall d’Ora en altres ocasions, i ens caldrà tornar-hi.

El Solsonès és una meravella !!!