La construcció actual, manté bàsicament l’estil que li donaren unes ‘remodelacions’ – eufemisme que sovint substitueix i/o amaga reformes radicals i/o reedificacions- del segle XVII – m’agrada llegir ‘patides’- seguint els models del Barroc rural.
L’edifici actual és d'una nau única, amb capelles laterals i un campanar de torre quadrada que es transforma en un octògon.
Les cròniques diuen que l'església fou cremada durant la guerra civil i es va perdre el retaule barroc de la Verge del Roser que presidia l'altar. Fou substituït per un retaule neoclàssic que actualment tampoc es conserva.
El Miquel i la Maria Jesús departien tranquil•lament, mentre la Rosa i l’Antonio, maldàvem – sense èxit – per obtenir alguna imatge ‘neta’ – sense fils per mig – d’aquesta església.
Si les ‘Autoritats’ permeten i/o toleren aquestes formes de degradació del patrimoni col•lectiu, que ningú s’estranyi de les pintades i d’altres bretolades de més ‘nivell’.
La festivitat de sant Joan Baptista té lloc en el que podríem definir com un tsunami de corrupció al REINO DE ESPAÑA, en el que sembla fins i tot, que es donen premis als corruptors. Que sant Joan Baptista, elevi a l'Altíssim la nostra sempiterna pregària, Senyor, allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA!. Amén.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada