Rebia unes excel•lents imatges del Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas, acompanyades d’una bfreu crònica i d’unes reflexions sobre l'evolució del nombre de municipis a Catalunya:
l’any 1810 n'hi havia 2074, l’any l'any 1900 només eren 1074, entre mig la quasi absoluta ruïna del regne d’Espanya, que a banda de les desamortitzacions, impulsarà una decidida reducció pel que fa al nombre de municipis; a partir del 1960, com a conseqüència de l'èxode rural, es va impulsar un nou procés de concentracions que va comportar la reducció forçada de bon nombre de municipis d'alta muntanya, l'any 1979 a Catalunya hi havien 934 municipis, actualment n’hi ha 946. El que es va denominar ‘ Informe Roca’ proposava la reducció a 758, suprimint els municipis amb menys de 250 habitants, fins al dia d’avui no s'ha dut a terme. Menys Ajuntaments i més Ministeris, Autonomies, Parlaments, Consells,.... ; aquesta tendència tindrà un creixement exponencial amb l’adveniment de l’anomenada “democraciola”, que a partir de 1.978, va substituir al Régimen del General Franco.
Quan desapareix un municipi, desapareix també la seva història; en sabeu alguna cosa – rellevant o no - dels municipis que Barcelona va engolir ?. aquí allò del “peix gran” és d’absoluta aplicació.
La primera notícia que es té del municipi de Montagut data de finals del segle IX, quan es funda el monestir de Sant Aniol d’Aguja i apareix per primera vegada esmentat el nom de “Monteacuto”.
El poble es comença a desenvolupar, i amb el pas dels anys dins el seu terme municipal s’hi construeixen i es consagren esglésies com la de Santa Maria de les Agulles o la parroquial d’Oix, entre moltes altres. El creixement s’aturarà en sec l’any 1348 amb l’arribada de la pesta negra, que provocarà una gran mortaldat ; més endavant els forts terratrèmols de 1428 deixaran un rastre de masos destruïts, on perdran la vida novament moltes persones.
L'antic terme de Montagut tenia 52 focs el 1553 i a la fi del segle XVIII, en el cens de Floridablanca (1787), es registraven 828 habitants; entre el 1860 i el 1900 passà de 1 305 habitants a 1 354; després es produí, com a tots els municipis de l'àrea, una pèrdua de població: 1 224 habitants el 1930, 869 el 1960 i 818 el 1970.
La muntanya del Cós, a 597 metres, domina els pobles de Montagut i Castellfollit de la Roca. A la part alta de la muntanya hi ha les restes de l'antic castell del Cós o de Montagut, que tingué la jurisdicció del lloc , i del qual es conserven una torre circular i alguns panys de muralla.
El trobem esmentat ja el 1070 (al segle XI és anomenat “ castrum de Monteacuto quod vocatur Corz”), dins el comtat de Besalú, fou cedit el 1119 per la vescomtessa Ermessenda, senyora de Beuda i de Montagut, al seu nét Udalard II, vescomte de Besalú, i passà així a formar part del vescomtat de Bas. Pel matrimoni de Sibil•la de Palau, passà als comtes d'Empúries (segle XIII) i al segle XIV formà part de la baronia de Castellfollit. El 1599 Guerau de Cruïlles de Santapau i de Cabrera rebé el títol de comte de Montagut, baró de Castellfollit, i el títol passà després als Negrell, als Margarit, marquesos d'Aguilar, i als Bou.
Dins del recinte del que fou castell, s’aixeca el santuari de la Mare de Déu del Cós, esplèndid mirador del muntanyam de l'Alta Garrotxa i de la plana fluvial. El temple, segons les cròniques va ser inicialment la capella del castell, i s'esmenta per primera vegada l'any 1105. En època barroca va ser totalment reformat, dotant-lo de l'aspecte actual.
És un edifici d'una sola nau, amb un absis semicircular orientat a llevant. Té un campanar d'espadanya d'un sol ull. A la part de davant hi ha un porxo – com s’acostuma en aquestes terres - que dona accés a la porta de fusta de dos batents.
És objecte de gran veneració en aquesta contrada XII, la Mare de Déu del Cós amb el Fill als genolls, la imatge mariana original era datada de la fi del segle XII, destruïda l’any 1936, la imatge actual és una reproducció feta per l'escultor Salgueda, d'Olot.
Us deixo un enllaç per poder veure i llegir els seus Goigs.
http://bm-montpellier-1.picturelan.com/detail.cfm?cfid=7582&cftoken=31287005&idmedia=0030726&w=2
A Catalunya no tenim dissortadament un organisme similar.
No ens cansarem de posar-ho negre sobre blanc, La Garrotxa, Catalunya , necessita amb urgència que s’elabori un cens del patrimoni històric i cultural, i que se’n faci alhora que una acurada conservació, un actiu turístic. Al món hi ha moltes persones que pagarien per poder veure ‘in situ’, aquestes meravelles.
No espereu res – almenys de bo, de Barcelona i/o de Madrid- refieu-vos únicament de les vostres forces, i per descomptat de l’ajuda de l’Altíssim, que per intercessió de Nostra Senyora del Cós, no us faltarà.
Ah!, el senyor Google - que no és espanyol - ens deixa penjar les imatges amb més resolució que la que veieu, si cliqueu al seu damunt se us ampliaran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada