L'església, dita avui de santa Maria i sant Sadurní, està documentada des de l'any 805, en la donació feta pel Bisbe Leidrad de Lió al monestir de Serni de Tavèrnoles. Inicialment fou una cel•la monàstica que va construir el monjo Sidoni.
De la primitiva construcció romànica, d'una sola nau, només se'n conserva la paret del primitiu frontis i una part del mur nord-est.
L'actual edifici és fruit d'una reforma i ampliació, realitzada amb els ‘ diners d’Amèrica’ cap el 1764. Aleshores la contrada vivia un creixement demogràfic i econòmic notable.
La reedificació – les coses cal dir-les pel seu nom - va consistir en l'obertura de quatre capelles laterals, la construcció del cor i la volta de canó amb llunetes.
S’esmenten avui com a elements destacables, la reixa de ferro forjat que tanca una de les capelles laterals, els travessers de ferro forjat de la porta d'entrada i una estela discoïdal encastada en un mur lateral.
Davant la façana, compartint espai amb el petit fossar, s'observa un pedró des del que el Prevere, en absència de Comunidor , duia a terme aquelles activitats religioses que en un entorn rural es feien fora de l’església, com beneir el terme, els animals, ........
L’inefable Nicolas Sarkozy – en la línia que sembla imposar-se de menystenir Catalunya – feia unes declaracions en les que literalment ens deixava a caure d’un burro. Els socialistes espanyols, per boca de Gregorio Peces Barba, s’afegien a la festa, i segons ells – fent brometa – deixaven caure que ‘ ara potser no caldrà bombardejar de nou Barcelona ‘.
Aquesta església dedicada a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa de Llenguadoc, conegut popularment amb el nom de Sant Serni, demostra - si calia fer-ho - que en alguns moments de la historia els francesos van haver d’emigrar a Catalunya.
De l’emigració espanyola cal que us en digui res ?.
No em tingut sort els catalans amb els veïns, francesos i espanyols coincideixen en fer-nos objecte del seu odi cerval; començava la nostra dissort, quan fèiem confiança als traïdors anglesos, per vincular-nos amb la seva col•laboració a la intel•ligència europea.
Aviat farà tres-cents anys de tot plegat, i des d’aquestes alçades, per la intermediació de Sant Serni, li reitero al bon Déu la meva pregaria; Senyor, allibera el teu poble !!!!
En primer lloc, felicitats pel bloc.
ResponEliminaDues qüestions:
No sabia això dels "diners d'Amèrica". N'hi ha constància bibliogràfica?
Que l'església de Sant Serni estigui dedicada a un bisbe de Tolosa no demostra que hi hagués immigració francesa cap a Catalunya; en tot cas demostraria l'existència d'immigració occitana.