La Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, ens arribàvem desprès de dinar fins a l’església de Sant Llorenç de Morunys - col•legiata l’any 1.593, quan es creava el Bisbat de Solsona - , volíem recollir algunes imatges d’aquest antic cenobi, que com en el cas del de Vallbona de les Monges, a la comarca de l’Urgell, és el nucli fundacional de la Vila.
L'origen del monestir de Sant Llorenç de Morunys el trobem en una comunitat de clergues o canonges regulars localitzada en aquest indret des de molt antic: cap el 885. El primer abat conegut és Bo, cap el 910.
Inicialment s'anomenava Sant Llorenç de la Vall de Lord, però a partir del 992 és conegut amb el nom de Sant Llorenç de Morunys. La seva importància va créixer sota la protecció de la casa d’Urgell. Tenia diverses esglésies que hi depenien, a més d’altres béns i propietats.
El 1019 va morir l'abat Llobató i el bisbe Ermengol d’Urgell, d’acord amb la casa comtal, intervingué en el nomenament del nou abat, procedent de Sant Serni de Tavèrnoles, lloc del que va passar a dependre com a priorat, passant els membres de la comunitat a seguir la regla benedictina (1025).
El 1078 el monestir fou unit al de Sant Andreu de Tresponts, i l'any següent els dos van passar a dependre de Santa Maria de Ripoll, tot i que l'oposició de Tavèrnoles va fer que Sant Llorenç seguís sota la tutela d’aquest darrer. Els anys que seguiren foren de força prosperitat. A finals del segle XIII es van començar a ocupar els voltants del monestir, el que va donar origen a la fundació de la vila del mateix nom.
El 1592 es va secularitzar i els membres de la comunitat van anar a Gerri.
El 1593 fou creat el bisbat de Solsona passant a ser una col•legiata lligada a la nova mitra.
De l’antic monestir es conserva la seva església, un edifici del segle XI amb tres naus separades per pilars i tres absis. Està coberta amb volta de canó a la nau central i amb voltes d’aresta les laterals. L’absis del sud es va enderrocar amb la finalitat d’aixecar la capella de la Mare de Déu dels Colls.
Al sud del temple es troba el claustre, obra del segle XVI, aixecat sobre un possible claustre anterior, potser més simple. Tot el conjunt ha estat modificat i restaurat en el decurs dels segles.
El campanar és del segle XII, molt modificat.
L’església,exercia i exerceix encara avui, les funcions parroquials com ho ha fet des de la fundació de la vila de Sant Llorenç.
http://www.monestirs.cat/monst/solso/so14moru.htm
El órgano y el retablo, dos joyas.
ResponElimina