Anàvem la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur a visitar la Fira de productes artesans de la Vall de la Vansa, Josa i Tuixén i també a conèixer punts d’interès del citat poble.
Sempre és agradable recorrer la nostra geografia i endinsar-nos dins les comarques interiors de Catalunya, segurament un xic oblidades per tothom.
En arribar per la carretera de Josa se’ns presenta Tuixén a mà esquera i destaca dalt del poble la torre campanar de la seva església que en més d’una ocasió deu haver servit de torre de guaita per avisar de la presència de l’enemic.
I poc després girem en la cruïlla en direcció a Sant Llorenç de Morunys i trobem l’entrada al poble. En la plaça donem una volta per les diferents paradetes i entrem al Centre Cívic on hi ha un seguit de parades, una meravellosa estufa de llenya i una petita orquestra que amenitza l’estança amb música popular i tradicional. Avui és un dia fred malgrat el sol que resplendeix alegrement en el cel.
Les parades ens ofereixen productes com formatges de variada elaboració amb llet de cabra, d’ovella o de vaca i totes les maduracions inimaginables que fan del producte una vertadera delicatessen pel paladar.
Embotits de tota mena per satisfer a la persona més gormanda: bull de llengua, bull de bolets, bull negre, secallona, llonganissa, xoricets...No s’hi pot demanar més.
Una parada amb coca de recapta amb diferents preparacions i un aspecte per fer la boca aigua.
Tota una sèrie de paradetes d’objectes d’artesania i perfumeria de diferents textures i olors. No deixem de pensar oblidem que som en una població molt entenimentada en el coneixement de les herbes i plantes boscanes.
Finalment posats a passejar pel poble observem el Museu de les Trementinaires amb el rètol a la façana de “Ruta dels Oficis d’ahir”. Les trementinaires, majoritàriament dones per no dir exclusivament, sortien per parelles, una gran i una jove, a aconsellar, segons la experiència i veterania, per guarir els malats dels pobles de les comarques properes.
Portaven herbes en coixineres petites dins una coixinera més gran penjada de l’esquena com si fos una motxilla, una romaneta per pesar els productes i llaunes plenes d’olis i pega. Llegir la llista dels productes, les herbes i les seves aplicacions és interminable. Segurament val la pena conèixer aquest món tan diferent a l’actual forma de viure. He de dir que eren esperades en molts pobles per la seva saviesa i dots per curar.
Finalment per acabar la visita ens hem arribat fins a l’església de Sant Esteve. És documentada des de l’any 993 més ha sofert moltes modificacions especialment al segle XIX. Encara conserva una part de la construcció romànica al sector de ponent.
Consta d’una nau amb volta de canó i amb capelles laterals i és capçada a llevant per un presbiteri de planta quadrada. La porta d’accés en arc de mig punt es troba a la façana de ponent. A la façana sud hi ha una finestra de doble esqueixada pròpia del romànic. El campanar és de planta quadrada i només té un nivell de finestres. La seva campana ens acompanya un breu instant.
Segons dades en l’interior es conserva una talla romànica de la Marededéu de la segona meitat del segle XII o principis del XIII.
Parlar del romànic d’aquesta església es fa difícil per la total renovació que s’ha produït en la seva construcció.
Neu al cim de les muntanyes i gebrada en parts de la carretera però tornem satisfets a casa nostra.
Fotografia: Rosa Planell Grau
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada