L’ORGUE DE L’ESGLÉSIA BARROCA DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR

L’església romànica de Sant Esteve de Castellar  s’aixecava en algun moment dels segles X i  XI  en el lloc conegut com Puig Castellar. Entre els segles  XII i XIII hi ha constància d’algunes ampliacions i modificacions. El campanar, la darrera obra important  és del segle XVI.
L’any 1.772, es dessacralitzava el temple i  s’atorgava el permís per utilitzar el material en la construcció d’una nova església parroquial, a l’altre costat del riu, a la zona més habitada. L’edifici s’aixecava damunt de la ermita romànica de Sant Iscle i Santa Victoria.

El nou temple, d’estil barroc, del que tenim una única imatge, obra de Lluis Mateu, que vindria a Castellar justament per prendre part com artesà qualificat, en la construcció de l’actual església d’estil neogòtic.

Devia ser de migrades proporcions, tota vegada que el nou temple es construí al seu damunt, i no s’enderrocà fins que va estar completament acabat.

L’orgue d’aquella església barroca serà desmuntat, i traslladat fins a l’església de la Santa Creu de Cabrils, on en recollíem unes imatges.

L’any 1.892 es consagrava la nova església parroquial, - que es la que actualment podem veure – i se la dotava d’un nou i magnífic orgue, que desapareixia juntament amb els moble i alguns paraments religiosos, en els primers dies de la Guerra Civil.

Demanava al Monestir de Montserrat una fotografia de l’orgue que Emilia Carles Tolrà, donava al Monestir, i que era segons les cròniques idèntic al de Sant Esteve de Castellar.

Finalment la imatge m’arribava de l’eficient amic Antoni Calvo Uribe.

A reserva de completar aquesta breu crònica, sou pegats com sempre de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya.gmail.com