Aparcàvem el vehicle en el gran espai que s’obre davant l’església de Sant Esteve, em confortava veure que hi havia un altre vehicle, i que les portes del temple estaven obertes.
Entravem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, i desprès del preceptiu, bon dia !, demanàvem permís per retratar l’interior.
En el decurs de la breu estona que compartíem amb les senyores que s’ocupen de fer el manteniment de l’església, ens assabentàvem que no hi havia un ‘ banc dels propietaris’ que acostumaven però,a seure a les files del davant, i que les nostres ambles interlocutores i amfitriones , venen unes d’Artes i l’altra de Sant Joan de Vilatorrada, i que totes tenen una relació d’antic, amb l’església i la colònia. Ens donaven molts records per als nostres veïns de Castellar del Vallès, on almenys una hi havia residit uns anys al carrer Josep Maria Valls, al número 11. Ho fèiem a la tornada, i aquí en deixem constància.
Confirmava la meva inicial impressió quan a la qualificació de ‘bombonet neoromànic’, res o molt poqueta cosa queda dempeus, d’aquella esglesiola del segle XII, que donava auxili espiritual a uns quants masos avui desapareguts.
El recinte – avui colonitzat per l’herbam – de la Colònia Soldevila , tenia al costat de les instal•lacions fabrils i oficines pròpies d’una colònia, un parell de carrers de pisos – crida l’atenció veure el pis del Director i el de l’Amo, ambdós situats en una de les mateixes naus on hi havia els pisos dels treballadors, val a dir que això és una autèntica raresa- ,i disposava també d’un teatre, una escola i un camp de futbol.
En els anys ‘ gloriosos’ es va desenvolupar aquí una intensa activitat cultural i associativa.
Com a suggeriment a qui correspongui ; amb pocs diners públics es podrien arranjar els edificis de vivendes de les colònies, i destinar-los posteriorment al turisme ‘social’.
Escrit queda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada