En cridava l’atenció la ruïna evident del que fou la Casa Pairal dels Franch de Vilandeny, als qui reconeixia i atorgava la dignitat de Cavaller, el rei Ferran II.
Casualment en el llibre-programa de la Festa Major de Cardona de l’any 2.010, és dedica a aquesta nissaga una llarga crònica.
Quan fèiem l’article sobre aquest indret – que pertany avui al terme de Navès - i la seva església de Sant Miquel, assolíem el compromís d’ampliar-vos en algun moment del futur, la informació que us aportàvem :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/10/l-oblidat-sant-miquel-de-viladeny-naves.html
En relació al topònim afegim :
Quan al sufix – deny- trobava al diccionari Alcover – Moll :
De la salut … en la qual nostre Senyors Deus deny a vos e a ella conservar longament
Etimològicament del llatí DIGNATI
Podem substituir aquest deny per faci la gràcia, i això donaria al topònim un significat que podria ser VILA AGRACIADA .
Pel que fa al titular de l’escut que llueix a la façana :
Els Franch: família de pagesos benestants oriünda del lloc de Vilandeny (Navès, Solsonès), molt proper a Cardona, fins que l’any 1679 obtenien de Carles II el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona en la persona de Francesc Franch i Soler, el fill primogènit i hereu de Joan Ramon Franch (†1652) i Emerència Soler.
Poc temps desprès, Francesc traslladava la seva residència fins a Cardona i el casal que el seu pare havia comprat l’any 1650 en el carrer de la Fira (número 2), a tocar del Firal, en la que havia de ser la casa pairal dels Franch per espai de tres-cents anys. Aleshores, ja havia enviudat de la seva primera muller, Anna de Gibert i d’Aguilar, la germana del donzell Miquel de Gibert, amb la qual havia estat pare d’una única filla, Maria Anna Franch i de Gibert. Per això mateix, s’esposa en segones noces amb Anna Maria Boix i Bordons (†1740), la filla de d’Antoni Boix i Maria Bordons, i germana del notari Antoni Boix i Bordons, segons capítols del 26 de setembre de 1682, amb la qual fou pare d’altres nou fills encapçalats per Antoni Franch i Boix, el seu primogènit i hereu, que estudià fins a doctorar-se en drets.
Vers el 1700, la família restava encapçalada per Francesc i el seu hereu Antoni, que l’any 1704, enllaçava amb Francesca, la filla del senyor Melcior de Rovira i Reguer, donzell, baró de Sant Climenç i Miravé, amb residència a la ciutat de Solsona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada