MARE DE DÉU DE LA POSA. ISONA. EL PALLARS JUSSÀ. CATALUNYA

Rebia un parell de fotografies del Lluís Isanta que responien a la meva petició de ‘veure’ la imatge de la Mare de Déu de la Posa, entronitzada l’any 1.947, en substitució de la figura romànica destruïda en el període 1936-1939, que situaria lsona en un lloc destacat dins del ranking de ‘Regiones Devastadas’.

Demanar no fa pobre, i li afegia ara una petició en relació a l’absis d’aquesta esglesiola, al que se li atribueix una antiguitat notable [ darreries del segle XI, o principis del XII ]; la fotografia venia a confirmar els meus pitjors temors; darrera del petit temple hi ha una terrassa de la que totalment arrebossat sobresurt en una mínima part l’absis.

La saviesa popular ens diu que ‘l’ínfer està empedrat de bones intencions’, i certament no serem nosaltres qui els portem la contraria.

Ho hem manifestat de viva veu i per escrit ; entre l’ inacció – i per tant l’absoluta ruïna a curt termini - , i la ‘uniformització i/o transformació ‘ del romànic a Catalunya. Ens decantem pel mal menor.

Hi veiem però en aquest afany, quelcom de malèvol, i per descomptat una clara voluntat de ‘dessolar la terra’.

En aquestes alçades del segle XXI insistir en que Catalunya estava del bàndol perdedor, sembla una ‘boutade’, oi ?.