La Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur, i l’Antonio Mora Vergés, enfilàvem el únic carrer de Claret, una estreta franja entre dues fileres de cases, amb un desnivell d’entrada; al final -a mà dreta- dins del porxo veiem la porta amb forrellat, que dona accés a l’espai on està la capella de Sant Pere, i l’antic fossar ara abandonat.
L’edifici actual, datable majoritàriament als segles XVI i XVIII amb importants reformes en les primeres dècades del segle XX , conserva ben poca cosa del seu origen romànic tardà, potser només el campanar d’espadanya doble per a dues campanes.
A http://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/142608/239071 trobareu més informació.
Sembla que Claret de Cavallers s’escaparia de la devastació duta a terme contra Catalunya en el període 1936-39.
Mentre recollia les imatges que il•lustren aquesta crònica, se’m feia evident, que d’aquesta esglesiola sortosament indemne trobaria més preguntes que respostes.
Justament al reves del que ens succeïa en ocasió de visitar un altre Claret.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/10/santa-maria-de-claret-de-la-segarra.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/10/els-sarcofags-de-claret-de-segarra-tora.html
En aquelles terres de la Segarra, al terme de Torà, hi viu encara una família; amb els escassos recursos que generen avui – amb un estat en fallida econòmica - l’agricultura, i el turisme rural. Sou pregats de ‘fer país’ en positiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada