Ens aturàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz ,i l’Antonio Mora Vergés, a la benzinera que hi ha abans d’arribar a la Coromina, des d’allà hi ha un excel•lent mirador sobre aquest nucli , i al damunt seu, del Castell de Cardona.
El lloc és esmentat ja el 1150, i la seva església inicialment dedicada a sant Antoni – pensem que de Pàdua- des del 1371 , hom bastia però un nou temple el 1401; la església tenia dues capelles col•laterals dedicades a Sant Pelegrí a la de la part de la Epístola construïda per el canonge Corominés Mitjans, y a Sant Onofre a la de la part de l'Evangeli, edificada a principis de segle XVI per Joan Calvet, que era Abad de Perpinyà.
M’explicava un antic Escolà petit, així se’n deia dels noiets que ajudaven als serveis d'una església sota l'autoritat de l'escolà major o dels clergues, que es considerava a Sant Onofre com a Protector dels que – sense autorització - anaven a recollir sal.
L'any 1863 es va eixamplar el temple i es va construir el campanar.
Posteriorment es va fer la capella del Santíssim Sagrament i el seu altar. L'any 1897 el bisbe Ramon Riu i Cabanes va treure a Sant Antoni com a patró i va posar com titulat a Sant Ramon Nonat.
Discorre pel centre de la Coromina l'antic camí ral de Cardona a Manresa, que al segle X ja es coneixia com Strata Antiqua (carretera vella), hom defensa que aquesta denominació implica que la via deuria portar segles en servei, actualment és únicament un ramal que comunica Cardona amb aquest nucli.
La Coromina fou destruïda parcialment a la fi del 1836 pels carlins, i tornà a sofrir el foc el primer de gener de 1839 , i el 29 de juliol els carlins encara incendiaren cases de la muralla cardonina. El 1840 el coronel Prim era cap de la guarnició de Cardona.
Fins el 1848 el territori extramurs de Cardona formà un terme o municipi autònom anomenat el Veïnat de Cardona. El nucli més important era en aquella època el raval de la Coromina
Els carlins malgrat que no tingueren gaire suport a Cardona durant la tercera guerra Carlina, entraren a la Coromina el 31 d'octubre de 1872.
L’antic condomini [ origen del nom de lloc Coromina ] de l'abat de Cardona amb els vescomtes, comtes, marquesos i finalment Ducs – el primer nomenament a Catalunya - , s'anà industrialitzant per la proximitat del riu, i el 1926 hom hi instal•là la fàbrica de depuració de sals de la Unión Española de Explosivos, que donà lloc a la colònia del Salí de Cardona.
El desviament del Cardener com a conseqüència de les filtracions que es produïren en les mines, i l’aparició de bòfies, així anomenen els esfondraments sobtats de la terra entre llocs a , Cardona, Súria, Plana de Vic,... va comportat ultra el tancament d’una bona part del complex miner, la caiguda de valor de les finques i immobles d’aquest nucli, l’actual crisis econòmica a vingut a clavar la puntilla definitiva.
Cloíem un anterior article publicar el 27 de juny de 2007, amb paraules que aleshores podien semblar profètiques, però que son avui descarnada realitat. .... i una comarca arruïnada, amb la sensació de que finalment, s’obrirà una bòfia que l’engolirà definitivament.
Sou pregats d’ampliar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada