En l’excel•lent recull de dades que ha dut a terme el Francesc Serra i Sellarés trobava que s’esmenta la Capella en un inventari de la Casa del mas Oller de l’any 1783, on es relacionen els elements que es destinen al culte religiós :
Primo un altar pintat ab una Imatge de Maria Ssma de la Concepció.
Item tres estovallas, ab la sacra, Evangeli, y lababo.
Item una tauleta ab son cobritaula blanch.
Item una campana demunt lo portal de la Iglesia per tocar a missa.
Item un taulell petit ab Calaxis per posar los ornaments per dir missa, quals son los
seguents:
Primo un calix, y patena de Plata de la forma petita.
Item quatre casullas; a saber dos de flors naturals de seda, altres de durantas
florejades, y altre de negre ab sos corresponents estolas, manipols, y cobrecalis
totas usadas.
Item tres albas los dos molt usats, y lo altre nou guarnits ab puntas.
Item sinch amitos, y quatre Corporals tot usat.
Item tretze purificadors, y tres lavabos usats.
Item tres sobrepellisos usats.
Item una gerra, gibrella, y tovallola per rentarse las mans
Sabem – i justament se’n troba constància a la nova capella – que la casa patí greus desperfectes en el període de l’ocupació francesa.
A principis del segle XX s’entronitza a l’altar la imatge de Sant Sant Camil de Lel•lis (Bucchianico, Chieti, Itàlia, 25 de maig de 1550 - Roma, 14 de juliol de 1614)
El seus cronistes dieun que l’any 1575 en adonar-se’n que davant de la gran quantitat de pelegrins que arribaven a Roma, els hospitals eren incapaços d’atendre bé als malalts, va decidir fundar una comunitat de religiosos que es dediquessin exclusivament als hospitals.
Amb dos companys va començar la nova congregació, els Serfs dels Malalts. Anaven cada dia al gran hospital de l´Esperit Sant per assistir els malalts. Els preparaven per rebre els sagraments i morir a les mans de Déu.
El 1585, la comunitat havia crescut molt i va prescriure als seus membres un vot d’atendre els presoners, els malalts infecciosos i els malalts greus de les cases particulars.
El 1588 un vaixell amb malalts empestats no va rebre permís per entrar a Nàpols. Els Serfs dels Malalts van anar al vaixell a assistir-los i van morir pel contagi: foren els primers màrtirs de la nova congregació.
El 1591 sant Gregori XIV va elevar la congregació de Sant Camil a la categoria d’orde religiós.
Des de 1595 va enviar religiosos a les tropes per servir d’infermers, origen dels infermers de guerra, abans que existís la Creu Roja.
La congregació tenia cura dels malalts i va contribuir al sanejament de Roma i altres ciutats.
Ensenyaven com prevenir les malalties. Van considerar la funció de la dieta en la salut i van ensenyar el sistema d’organitzar els malalts per pavellons.
Sant Camil va introduir la pràctica de cerciorar-se que els malalts estiguessin morts abans d´enterrar-los, fent que les oracions continuessin almenys un quart d’hora després de la mort aparent.
Va fundar 15 cases religioses i 8 hospitals.
Ara es coneixen com a Pares Camils.
Decàleg dels servidors dels malalts.
1 - Honra la dignitat i sacralitat de la meva persona, imatge de Crist, per sobre de la meva fragilitat i limitacions.
2 - serveix-me amb amor respectuós i sol • lícit: amb tot el cor, amb tot el pensament, amb tota la força i amb tot el temps.
3 – Atén-me com tu voldries ser atès, o com ho faries amb la persona més estimada que tinguis en el món.
4 – Sigues la veu dels sense veu: fes-te defensor dels meus drets, perquè siguin reconeguts i respectats.
5 - Evita tota negligència que pugui posar en perill la meva vida o prolongar la meva malaltia.
6 - No frustris la meva esperança amb el teu afany i impaciència,o amb la teva falta de delicadesa i competència.
7 - Sóc un tot, un ésser integral: serveix-me així. No em redueixis a un nombre o una història clínica, i no et limitis a una relació purament funcional.
8 - Conserva nets el teu cor i la teva professió: no permetis que l'ambició i la set de diners els taquin.
9 - Preocupa't per la meva ràpida millora, no oblidis que he vingut a l'hospital per sortir recuperat com més aviat millor.
10 - Comparteix les meves angoixes i sofriments: encara que no puguis treure’m el dolor, acompanya’m . Em cal el teu gest humà i gratuït que em fa sentir algú i no alguna cosa, o un cas interessant.
I. .. quan hagis fet tot el que has de fer, quan hagis estat tot el que has de estar, i ser per las malats, tot els que ha de ser ..., no oblidis donar-los les gràcies.
Deduït del pensament i actuació de Sant Camil
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada