M’aturava a la Plaça de l’Església de
Sant Eulàlia per retratar la font monumental que Frederic Marès i Deulovol
(Portbou, Alt Empordà, 1893 - Barcelona, 1991), aixecava l’any 1925, en eterna recordança i gratitud de Cristòfol Vidal i Castells, que l'any
1864 fundà la companyia "Aigües Esparreguera Vidal" reunint a
l'entorn seu uns quants companys i fundant una societat per accions, que es subscriurien majoritàriament per les
persones de classe humil del poble.
Acostumem a dir ‘ clar, com l’aigua’, però no va ser ni fàcil ni senzill el
procés per fer arribar el subministrament a totes les llars; es topava amb els
interessos dels que ja tenien resolt aquest tema, i que tenien lògicament por que
s'esgotessin els seus afloraments d'aigua.
Cristòfor Vidal i Castells, màxim responsable
de la Societat
d'Aigües Subterrànies Vidal i Cia, havia
comprovat que en el subsòl de la
vila hi havia múltiples deus, i sota el
seu criteri és construí la mina que
prové de la zona de Ca n'Àngel i de Can Roca.
La font aixecada a la seva memòria
és un sobreeixidor d’aquella mina d’aigua.
Les dites, mal dites, setze fonts, al torrent del Saig, accessibles des del
Camí de Can Comelles, son també un
sobreeixidor junt amb la Font de la Plaça de l'Església, té una llargada de 2
km. Tant la boca de la mina com l'estructura de la font estan fetes de maons
lligats amb morter de calç. La volta de la mina està feta de fragments de
ceràmica, alguns d'ells policroms. Al frontal del sobreeixidor, també de maons,
està decorat amb un trencadís de ceràmica policroma i és on s'obren els setze
brolladors que donen nom a la font.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada