Al lloc se’l coneix també com l’Olla de Sant Julià de Cerdanyola; el poble és enmig d’una àmplia vall sobre Guardiola del Berguedà , i el PR C-129, del que em fet part del recorregut en la Caminada Popular que organitza el municipi, recorre el voltants muntanyosos. Li escauria incorporar en el seu escut aquesta característica, i enlloc com aquí estaria justificat lluir i àdhuc reivindicar una Olla; res però més lluny d’aquesta realitat, us deixo un enllaç a l’escut dissenyat en la línia de les ‘fantasies heràldiques’ que sota l’influencia de Walt Disney – permeteu qualificar-la de ‘perversa’ – s’han generalitzar al nostre país en els darrers anys.
Quant arribés al poble per la carretera que passa al costat de l’ermita de les Esposes, molt a prop de l’indret de les Nou Fonts, primer et sorprenen la quantitat de parets de pedra seca i després el veure’t rodejat de muntanyes cobertes d’espessos boscos.
Els cingles del Banyadors, la Coma Verda i la solana de Cortielles formen els límits septentrionals i llevantins i separen el terme de la Vall de Lillet. Els cims de la serra del Mill al sud i la serra de Catllaràs al SE. separen el terme de Sant Julià, de la Nou del Berguedà i de Castell de l’Areny.
El topònim – com acostuma a succeir – ens descriu perfectament un espai, en aquest cas concret, una naturalesa ubèrrima que ens ofereix per arreu una deu d’aigua, nombrarem només tres d’aquestes fonts que hom troba troben per la pista asfaltada que condueix a Falgars.
Sortint del poble trobem la Font del Castell, neta i ben cuidada. Més amunt la Font de Sant Antoni, ens crida l’atenció la imatge del Sant fet de rajoles de ceràmica , i també les alçades de la serra de Catllaràs; finalment la font a la cruïlla del Santuari de Falgars.
Aquestes terres son una benedicció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada