CASTELLVI DE LA MARCA. SANT SADURNI, L’ESGLÉSIA OBLIDADA

M’arribaven unes magnifiques imatges del Marcel Morató Tort, de la que fou església parroquial de Castellví de la Marca a la comarca del Penedès sobirà.

Els amics del Romànic a l’objectiu, recollien les destrosses que el temple a sofert darrerament.

De la seva historia trobava : Degué ser construïda a mitjan del segle XI per tal de substituir la capella castellera de dalt del turó.

L’església fou profanada al final del segle XI - possiblement en alguna de les ràtzies que feien els àrabs - i el 1101 el bisbe de Barcelona, Berenguer Folc, consagrà de nou l'església sota l'advocació de sant Sadurní. - Possiblement tenia l’advocació de Sant Miquel, com la del Castell-

A partir del segle XVII es realitzaren força reformes. El 1925, al quedar aïllada, s'optà per fer una nova església i restà tancada, malgrat això, i amb l’ànim de ‘dessolar la terra’, fou malmesa en els fets tràgics, que qualifiquem de genocidi contra Catalunya, que succeïren a la dècada dels anys trenta del segle XX.

L’edifici passava a mans privades el 22 d’abril del 1947, amb les condicions de restaurar i conservar el temple i que el mossèn de Castellví tingués llibertat per celebrar actes litúrgics. Ens agradaria confirmar l’existència d’aquesta clàusula contractual, que s’ha incomplert palesament en perjudici de Castellví de la Marca, i del Patrimoni Col•lectiu de Catalunya.

A la fitxa de Patrimoni la descriuen així : Església d'estil romànic d'una sola nau de planta rectangular i volta de canó amb arcs torals de mig punt. L'absis es semicircular i és bastit amb carreus grans i regulars disposats en fileres horitzontals. A ran de terra té un sòcol de pedres irregulars. Presenta una decoració de tipus llombard amb dues lesenes que defineixen tres sectors, en els quals s'hi troben, en cadascun d'ells, quatre arcuacions i una petita finestra adovellada de doble esqueixada amb mig punt. La porta es troba a la façana S, és de punt rodó adovellada i amb impostes. El campanar, de construcció posterior, és de planta quadrangular amb coberta de pavelló de quatre vessants. Els seus murs no mostren cap tipus d'ornamentació. El segle XIII li fou afegida una altra nau, coberta amb volta apuntada, i encara una altra, al segle XIV, d'estructura gòtica, que comunica amb l'interior a través d'arcs formers de punt rodó.