Aquí trobareu : histories, relats de sortides , propostes d’excursions, ... que fan referència únicament i exclusiva a Catalunya i/o als territoris de parla catalana. M’interessa i molt conèixer d’altres llocs del món, però en tant que català vinc obligat a escombrar cap a casa, oi ?
divendres, 12 d’octubre del 2012
EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE GRANOLLERS
La fitxa tècnica diu : Edifici entre mitgeres. Té planta baixa i dues plantes pis i coberta de teula a dues vessants. Façana de carreus en la primera planta i la resta estucada amb aparell de totxo. A la planta baixa, arcs de pedra apuntats en els portals d'entrada i imposta a nivell de capitell que enllaça amb el guardapols de la finestra geminada d'arc sinuós. A la planta pis, destaca especialment el balcó-galeria amb arcs de perfil sinuós sostinguts per columnes helicoïdals, la barana de traceria i la llosa suportada per mènsules. Dues mènsules enllacen amb la clau dels arcs apuntats, finestra coronella d'arc lobulat amb guardapols i fullatge. La façana és coronada amb una potent barbacana amb relleus ceràmics entre les mènsules, limitada al nord per una torre de planta octogonal acabada amb barana de traceria i pinacles, que conté el rellotge, i al sud per un esvelt pinacle sostingut per una mènsula amb una figura femenina. Els elements formals i decoratius (llindars, obertures, balcó) són goticistes, obra de Josep Maria Barnadas i Mestres (Barcelona, 1867 - Alella, Maresme, 1939) que donen al conjunt un caràcter neogòtic (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).
El 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola, la Casa de la Vila va patir destrosses aparatoses a la façana i a les oficines municipals, com a conseqüència de la metralla de l'exèrcit que volia entrar.
No trobava informació relativa al període 1936-1939 del genocidi contra Catalunya, puc imaginar però que algun dany patiria, tota vegada que la Porxada s’havia convertit en objectiu dels avions feixistes.
Granollers a fet una opció de la Pau, aquí ningú recolza la màxima llatina “Si vis pacem para bellum” (si vols pau prepara la guerra). De tot cor desitgem que així estat una decisió encertada, de la que no ens haguem de penedir mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada