CASTELLFOLLIT DE POBLET

L’Evarist Gómez Ruiz i l’Antonio Mora Vergés ens arribàvem fins al sud de l’extens municipi de Vimbodí i Poblet, que és amb els seus 66 quilometres quadrats, el tercer terme més gran de la comarca de la Conca de Barberà.

Anàvem a remuntar el torrent de Castellfollit, afluent per la dreta del barranc del Tillar, un paratge extremadament bucòlic, dins del bosc de Poblet, en el que s’aixeca un edifici de pedra, amb elements d’absoluta modernitat com les plaques solars, que havia estat en la segona meitat del segle XII, una de les dites ‘ granges del Monestir’, en aquesta que s’ha conegut des de sempre com la granja de Castellfollit, s’hi produïen principalment fusta i carbó, sota l’explotació i/o la supervisió directa dels monjos; la mort l’any 1366 del granger, fra Guillem Tost , a mans dels homes de Prades - amb els que el Monestir ha viscut segles de tensions - n’és una prova fefaent. Al Claustre de Poblet, es conserva la pedra tombal amb la seva imatge en relleu, i amb una inscripció al mur que explica el tràgic, però no inusual esdeveniment en aquelles èpoques.

L’any 1392 Poblet comprà la jurisdicció del lloc al monarca Joan I.

L’edifici que s’ha bastit , serveix a la Comunitat com a lloc d'esbarjo, en la terminologia ‘moderna’ és un lloc de vacances per als monjos.